Plautdietsch | |
---|---|
Altres noms | Mennonitisch |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 100.000-150.000 |
Parlants nadius | 261.000 |
Autòcton de | Europa i Amèrica |
Estat | Alemanya, Canadà, Estats Units, Mèxic, Paraguai i Uruguai[1] |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals ingvaeònic baix alemany baix alemany oriental | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | pdt |
Glottolog | plau1238 |
Ethnologue | pdt |
UNESCO | 401 |
IETF | pdt |
El plautdietsch o baix alemany mennonita és un dialecte del baix alemany (a vegades considerat llengua) parlat pels mennonites. Té el seu origen a la Prússia Reial (territori al delta del Vístula, actualment Polònia, situat a l'oest de l'antiga Prússia oriental), on emigraren força mennonites dels Països Baixos i del nord d'Alemanya a partir del segle xvi. El segle xviii, aquesta regió va convertir-se en una regió del Regne de Prússia, i molts mennonites van emigrar cap a Nord-amèrica (Canadà, Estats Units i Mèxic) i al Paraguai.
Avui dia, el plautdietsch es parla al Paraguai, a l'Uruguai, a Mèxic (principalment als estats de Chihuahua i Durango), a Ucraïna, a Alemanya, al Canadà (principalment a les províncies de Manitoba i Saskatchewan), al Brasil, a Belize i als Estats Units.