Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera
(Malus domestica)

La poma,[1][2] maçana[3][4] o mançana[5][6] és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies. És un de les fruites d'arbre més conreades del món. L'arbre és petit i de fulla caduca, i arriba a tenir de tres a dotze metres d'alçada, amb una corona àmplia, sovint densa i fina.[7] Les fulles són alternes simples ovals de 5 a 12 centímetres de llarg i de 3 a 6 centímetres d'ample amb un pecíol de 2 a 5 centímetres amb una punta aguda, marge serrat i una part inferior lleugerament suau. Les flors broten a la primavera de forma simultània amb les fulles. Les flors són de color blanc amb un tint rosat que a poc a poc s'esvaeix, cinc pètals, i de 2,5 a 3,5 centímetres de diàmetre. La fruita madura a la tardor, i habitualment té de 5 a 9 centímetres de diàmetre. El centre de la fruita conté cinc carpels disposats en una estel de cinc puntes, cada carpel conté d'una a tres llavors.[7]

L'arbre es va originar a l'Àsia central, on el seu avantpassat silvestre encara es troba en l'actualitat. Hi ha més de 7.500 varietats de pomes conegudes; són el resultat de la recerca de les característiques desitjades. Els conreus varien segons el seu rendiment i la mida final de l'arbre.[8]

El 2005 hom va produir 55 milions de tones de pomes. D'aquestes, dues cinquenes parts van ser collides a la Xina. Entre els altres països que en són grans productors hi ha els Estats Units, Turquia, França, Itàlia i l'Iran.[9] A l'Equador les pomes s'han aclimatat a grans altituds sobre el nivell de la mar, amb dues de collites a l'any a causa d'unes temperatures temperades constants al llarg de l'any.[10]

Un exemplar de Malus sieversii, la poma silvestre, en aquest cas al Kazakhstan.

Les pomes que trobem ara als mercats s'han collit ja fa 6, 7 o 8 mesos. A temperatura i nivells d'oxigen baixos, la poma sobreviu sense madurar més del compte i, quan n'hi ha demanda, les pomes es treuen de les cambres i se seleccionen. A Ponent del Principat s'hi concentra més del 70% de la producció de poma de Catalunya i la meitat de tot l'estat espanyol, el qual es concentra principalment a les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Noguera, on els aspectes edafològics i climàtics d'aquestes zones productores li confereixen unes propietats organolèptiques difícils d'aconseguir en altres zones. Podem trobar excel·lents pomes de ponent sobretot de la varietat Golden, però també Gal·les (tant Brookfield, Galaxia o Buckeye), així com les més tardanes Fuji i Pink Lady. Les pomes de ponent es conreen sota la denominació Poma de Lleida, indicatiu de qualitat del tipus Els Productes de la terra.[11] A les comarques nord-orientals de Catalunya se'n fa menys, però la Poma de Girona és una IGP o Indicació Geogràfica Protegida.[12] En aquesta zona la producció es reparteix entre explotacions de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, on es conreen les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith.[13]

  1. ↑ «poma». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «poma» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. ↑ «maçana». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ «maçana» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  5. ↑ «mançana». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. ↑ «mançana» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Origin, History of cultivation». Universitat de Geòrgia. [Consulta: 22 gener 2008].
  8. ↑ «Apple - Malus domestica». Natural England. [Consulta: 22 gener 2008].
  9. ↑ Ferree; Ian J. Warrington. Apples: Botany, Production and Uses. CABI Publishing. ISBN 0851993575. 
  10. ↑ «Manzanas en Ecuador».
  11. ↑ Gastroteca.cat
  12. ↑ TV3: El blog de la salut al cistell[Enllaç no actiu] Consultat el 15-11-2009
  13. ↑ Poma de Girona Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine.