Tipus | premi literari | ||
---|---|---|---|
Epònim | Johannes Fastenrath | ||
Estat | Espanya | ||
El Premi Fastenrath fou un guardó literari de novel·la, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instàncies de Louise Goldmann, vídua i marmessora del polígraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath.
Inicialment s'atorgava a obres escrites tant en espanyol com en català i n'eren els convocants, respectivament, la Real Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.[1] Tanmateix, després de la guerra civil, els Jocs Florals en català van continuar en exili, als quals de 1941 a 1977 els Premis Fastenrath per obres en català van continuar a ser atorgats.[2] Posteriorment, a partir de la restauració a Catalunya dels Jocs Florals, els premis es van atorgar durant la etapa 1978-1983.
Entre els autors catalans que el van obtenir cal esmentar Caterina Albert, "Víctor Català" (1909), Joan Maragall (1910), Joan Alcover (1919), Josep Maria de Sagarra (1926), Sebastià Juan Arbó (1934) i, ja a l'exili, Agustí Bartra (1940).