Escut de l'orde, amb els bàculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri | |
Tipus | Orde de canonges regulars, amb elements d'orde monàstic i mendicant |
---|---|
Nom oficial | Orde Premonstratès |
Nom oficial llatí | Ordo Praemonstratensis, o Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis |
Sigles | O.Praem. |
Altres noms | Canonges Regulars Premonstratencs, norbertins, Orde de Prémontré, Orde de Sant Norbert, canonges blancs, Orde Nou (de Sant Agustí), premonstratencs |
Hàbit | túnica i cogulla de llana, blanques, amb sobrepellís blanc de lli; faixa i birret blancs |
Lema | Ad omne opus bonum parati (Preparats per a qualsevol bona obra) |
Objectiu | Apostolat (predicació) i vida comunitària (treball i oració); donar testimoni de la Bona Nova |
Fundació | 1120 (professió dels membres: 25 de desembre de 1121), Prémontré per Sant Norbert de Xanten |
Aprovat per | Honori II, en 16 de febrer 1126 |
Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
Patrons | Sant Agustí d'Hipona, sant Norbert de Xanten |
Branques i reformes | És reforma dels canonges de Sant Agustí; branques: Canonesses (1120), Tercer Orde (1122) |
Primera fundació | Abadia de Prémontré (Picardia, França), 1120 |
Fundacions destacades | Santa María la Real (Aguilar de Campoo), Abadia de Lorsch (des de 1234), Strahov (Praga), Leffe (Bèlgica) |
Fundacions a terres de parla catalana | Vallclara de Montsant (1149-1151), Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (1166-1835), Mare de Déu de Bonrepòs (1205-24), Bellpuig d'Artà (Mallorca); en l'actualitat no n'hi ha |
Persones destacades | Gregori VIII, sants Hermann Joseph de Steinfeld i Joan d'Organyà, Johann Zahn, Jaume Caresmar i Alemany, Jaume Pasqual i Coromines, Werenfried van Straaten |
Lloc web | http://www.premontre.org |
Els Canonges Regulars Premonstratencs (o Premonstratesos) (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars. Els seus membres, coneguts com a premonstratencs, norbertins o canonges blancs, posposen a llurs noms les sigles O. Praem.
Els norbertins fan vida en comú a abadies i priorats segons la Regla de Sant Agustí, a més d'activitat apostòlica fora del monestir, a la manera dels ordes mendicants. El fet que tingui una branca femenina i la manera de viure la regla agustiniana fa que sigui un orde molt proper als monàstics, diferent a la resta de congregacions de canonges regulars agustins. La disciplina monàstica consisteix principalment en la vida comunitària amb treball i pregària, diürna i nocturna i, a diferència dels altres ordes monàstics, amb una missió d'evangelització i predicació fora de la comunitat. Aquesta missió inspirarà més tard el carisma dels ordes mendicants.
Els premonstratencs són sacerdots que uneixen la vida contemplativa i el ministeri sacerdotal (litúrgia, ministeri parroquial, educació de la joventut, apostolat missioner...). L'hàbit és blanc, de llana, per la qual cosa van ser coneguts com a canonges blancs; consta de túnica, escapulari, cinyell, capa i caputxa.
A 31 de desembre de 2005, l'orde comptava amb 1.282 membres (944 sacerdots) en 86 cases: a la branca femenina pertanyien 106 germanes.[1]
Són presents a França, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Alemanya, Espanya, Itàlia, Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Romania, Estats Units, Canadà, Sud-àfrica, Zaire, Brasil, Xile, Perú, Índia i Austràlia.