Titular | Asif Ali Zardari des del 10 març 2024 | ||||
---|---|---|---|---|---|
Residència | Aiwan-e-Sadr (en) | ||||
Nomenat per | Electoral College (en) | ||||
Jurisdicció | Pakistan | ||||
Estat | Pakistan | ||||
Creació | 2 març 1956 | ||||
Llista | President del Pakistan | ||||
Lloc web | president.gov.pk |
El President del Pakistan (urdú: صدرِ پاکستان, romanitzat: s̤adr-i Pākiṣṭān), oficialment president de la República Islàmica del Pakistan, és el cap d'Estat cerimonial de Pakistan i el comandant en cap de les Forces Armades de Pakistan.[1][2]
El càrrec de president es va crear amb la proclamació de la República Islàmica el 23 de març de 1956. El llavors governador general en actiu, el general de divisió Iskander Mirza, va assumir el càrrec com a primer president. Després del cop d'estat del 1958, es va abolir el càrrec de primer ministre, deixant la Presidència com el càrrec més poderós del país. Aquesta posició es va reforçar encara més quan es va aprovar la Constitució del 1962. Aquesta va convertir el Pakistan en una república presidencialista, atorgant tots els poders executius al president. El 1973, la nova Constitució va establir la democràcia parlamentària i va reduir el paper del President a un paper cerimonial. Tot i això, la presa del poder pels militars el 1977 va revertir els canvis. La 8a Esmena va convertir el Pakistan en una república semipresidencialista i, en el període comprès entre 1985 i 2010, el poder executiu va ser compartit pel president i el primer ministre. La 18a Esmena de 2010 va restablir la democràcia parlamentària al país i va reduir la presidència a un càrrec cerimonial.[3]
La Constitució prohibeix al president dirigir directament el Govern.[4] En el seu lloc, el poder executiu és exercit en nom seu pel Primer Ministre, que el manté informat de tots els assumptes de política interior i exterior, així com de totes les propostes legislatives.[5] Això no obstant, la Constitució atorga al President els poders de concedir indults i el control sobre l'exèrcit; no obstant això, tots els nomenaments en els comandaments superiors de l'exèrcit han de ser realitzats pel president en funció del “requerit i necessari”, prèvia consulta i aprovació del Primer Ministre.[6]