Primera Croada

Infotaula de conflicte militarPrimera Croada
Croades

Miniatura de Pere l'Ermità al capdavant de la Croada Popular (Egerton 1500, Avinyó, segle xiv)
Tipusguerra santa Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost del 1096[1][nota 1] – 15 de juliol del 1099[2]
LlocAnatòlia i Llevant
Resultat
Bàndols
Cristians:

Casa dels Habsburg Imperi Sacre Romano-Germànic

França Regne de França

Regne d'Anglaterra Regne d'Anglaterra

Regne de Sicília Ducat de la Pulla i Calàbria

Romans d'Orient Imperi Romà d'Orient

Regne de Cilicia Regne de Cilicia 		Sarraïns:

Imperi Seljúcida
Danixmendita
Califat Fatimita Fatimites
Imperi almoràvit Almoràvits

Abbàsides Abbàsides
Comandants
República de Gènova Guillem Embriaco
Lorena Jofré de Bouillon
Llenguadoc Ramon IV de Tolosa
Casa de Blois Esteve II de Blois
Comtes de Boulogne Balduí I de Jerusalem
Comtes de Boulogne Eustaqui III de Boulogne
Nord-Pas-de-Calais Robert II de Flandes
Lo Puèi de Velai Ademar de Monteil
Vermandois Hug de Vermandois
Normandia Robert II de Normandia
Tàrent Bohemon de Tàrent,
Tàrent Tancred d'Hauteville
Romans d'Orient Aleix I Comnè
Romans d'Orient Tatikios
Regne de Cilicia Constantí I 		Kilidj Arslan I
Yaghi-Siyan
Kerbogha
Duqaq
Ridwan
Ghazi ibn Danishmend
Califat Fatimita Iftikhar-ad-Dawla
Califat Fatimita Al-Àfdal
Forces
Croats:
~ 35.000 homes[3]
  • 30.000 infanteria[3]
  • 5.000 cavalleria[3]
Romans d'Orient:
~ 2.000 homes[3] 		desconegut
Baixes
desconegut desconegut
Cronologia
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont,[4] va predicar la Primera Croada al crit de «Déu ho vol» (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, sota el qual portava 400 anys. La seva predicació va provocar un encès fervor religiós entre el poble i la petita noblesa.

Durant la croada, cavallers i pagesos de moltes nacions de l'Europa Occidental van viatjar com a croats per terra i per mar, en primer lloc en direcció a Constantinoble i després cap a Jerusalem. Els pagesos eren molt més nombrosos que els cavallers, i ambdós grups es van dividir en exèrcits separats, però com que els pagesos no estaven tan ben entrenats en combat, el seu exèrcit no va arribar a Jerusalem. En canvi, els cavallers van llançar un assalt a la ciutat i van capturar Jerusalem el juliol del 1099. Van establir els estats croats del Regne de Jerusalem, el Comtat de Trípoli, el Principat d'Antioquia i el Comtat d'Edessa.

La Primera Croada va ser part de la resposta cristiana a l'expansió de l'islam, i va ser seguida per més accions similars, des de la Segona Croada fins a la Novena Croada, però els èxits aconseguits van durar menys de 200 anys. Va representar el primer pas important cap a la reobertura del comerç internacional a Occident des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

  1. ↑ France, 1994, p. 88.
  2. ↑ France, 1994, p. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Nicolle, 2003, p. 21,32.
  4. ↑ Gibbon, 1862, p. 182-184.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.