| Tipus | protollengua  |
|---|---|
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec | |
| Codis | |
| Linguist List | 0hz |
| Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
| Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
|---|---|---|
| Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
| Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
| Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
| Koiné (a partir del 300 aC) | ||
| Medieval (330-1453) | ||
| Modern (des del 1453) | ||
| Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota | ||
El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern. Algunes teories hi inclouen entre els seus descendents el macedoni antic, i altres fan descendir aquest d'un anterior protohel·lènic.
Aquesta llengua hauria estat parlada als Balcans a les acaballes del tercer mil·lenni aC.
La unitat lingüística del protogrec hauria acabat quan els emigrants hel·lens, parlant l'antecessor del micènic, van entrar a la península grega al voltant del segle XXI aC (o a tot tardar el XVII). Es van separar dels doris, que en la invasió dòrica van entrar a la península aproximadament un mil·lenni més tard (en l'anomenada edat fosca grega) parlant un dialecte que en alguns aspectes es va conservar més arcaïtzant.
L'evolució del protogrec s'ha de veure tenint en compte el context de l'antiga sprachbund paleobalcànica que fa difícil establir límits entre les diferents llengües. La representació de les laringals a l'inici de mot mitjançant vocals protèsiques, un tret tan característic del grec, és compartida per l'armeni, que també en comparteix altres peculiaritats fonològiques i morfològiques. L'estreta relació entre grec i armeni posa de manifest la natura parafilètica de la isoglossa centum-satem.
Les similituds entre el grec antic i el sànscrit vèdic suggereixen que tant el protogrec com el protoindoiranià encara eren molt similars bé al protoindoeuropeu tardà (cosa que el situaria a finals del quart mil·lenni aC), bé a una protollengua grecoària post-protoindoeuropea. El grecoari no té gaire crèdit entre els lingüistes, ja que la distribució tant temporal com geogràfica del grec i de l'indoiranià s'adapten prou bé a la hipòtesi kurgana del protoindoeuropeu.