|
Per a altres significats, vegeu «Punk (desambiguació)». |
Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.
El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral "políticament correcta" o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com el comunisme o l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.
L'estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, l'oi!, tots amb unes certes temàtiques pròpies, i ha donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.