El puntillisme és una tècnica de pintura que apareix per primera vegada el 1884, encapçalat pel pintor neoimpressionista Georges Seurat,[1] i entre els seus més fidels seguidors es trobaven Henri Edmond Cross i Vlaho Bokovac. El procediment emprat per aquests artistes, consistent en posar punts de colors purs, en lloc de pinzellades sobre la tela, va ser el resultat dels estudis cromàtics portats a terme per Georges Seurat (1859-1891), pintor francès, qui el 1883 va arribar a la divisió de tons per la posició de tocs de color que, mirats a una certa distància, creen en la retina les combinacions desitjades. Un altre dels més importants seguidors del puntillisme va ser Paul Signac participant junt amb Seurat i d'altres neoimpressionistes a la fundació d'artistes independents el 1884, tots ells seguidors del puntillisme o del divisionisme.[2]