Les quatre nobles veritats o quatre veritats nobles són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama.[1] Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles. El primer ensenyament que els va dispensar després d'abandonar el samsara van ser les quatre nobles veritats.
Es poden resumir de la manera següent:[1]
- dukkha o tota l'existència és sofriment
- samudaya: la causa del sofriment és el desig
- nirodha: es pot posar fi al sofriment eliminant el desig
- marga o la il·luminaci per fer-ho cal seguir el noble camí dels vuit passos.
Els vuit passos són els següents:[2][3]
- Coneixement recte de les quatre nobles veritats.
- Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges.
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. No replicar les coses.
- Acció recta: bona conducta moral.
- Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
- Esforç recte: fomentar tendències bones.
- Pensament recte: no cedir als desigs. És a dir tenir voluntat pròpia.
- Concentració recta: meditació
- ↑ 1,0 1,1 «quatre nobles veritats». Diccionari de religions. TERMCAT. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Les quatre veritats nobles». Barcelona Yun Hwa Dharma Sah, 21 Gener 2010.. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Janyang Khyentse, Dzongsar. Com és que no et fas budista?. Valls: Pàgès, 2008, p. 16. ISBN 978-84-9779-597-5.