Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Un quibuts (en hebreu: קיבוץ, grup o aplec; en plural: quibbutsim: קיבוצים) és una comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista. Tot i així, avui dia no són gaire diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa.[1]
Els quibuts van aparèixer en un temps en què les granges independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social utòpic que va ser, van captar l'atenció internacional. Segons han criticat observadors i historiadors antisionistes, es tractaria d'un projecte idealitzat i d'una forma de neocolonialisme amb el fi d'acabar jugant un paper clau en l'anomenat procés de neteja ètnica i deportació de la població àrab per part dels colons jueus a Palestina com a part del seu projecte sionista.
El 2010, hi havia 270 quibuts a Israel amb una població total de 126.000 persones.[2] Les seves fàbriques i les granges representaven llavors el 9% de la producció industrial d'Israel, amb un valor de 8.000 milions de dòlars EUA, i el 40% de la seva producció agrícola, per valor de més de 1.700 milions de dòlars EUA.[3] Alguns quibuts també havien desenvolupat importants indústries militars i d'alta tecnologia. Per exemple, el quibuts Sasa, amb uns 200 membres, havia generat cap el 2010 ingressos anuals per valor de 850 milions de dòlars EUA amb la seva indústria de plàstics militars.[4]
Els quibuts han proporcionat a Israel molts dels seus líders militars, intel·lectuals i polítics. Tot i que mai no han excedit el 7 per cent de la població d'Israel, constitueixen una de les imatges típiques d'aquest país de cara a la resta del món, més que no pas cap altra institució israeliana.