Quinolona

Infotaula de fàrmacQuinolona
estructura essencial de totes les quinolones: en blau la R és normalment piperazina; si la connexió és vermella conté fluor i és una fluoroquinolona Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicmedicament i quinolona Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ01M Modifica el valor a Wikidata
ChEBI86324 Modifica el valor a Wikidata
Àcid nalidíxic
Ciprofloxacina
Levofloxacina
Trovafloxacina

Els antibiòtics de quinolones tenen un ampli espectre.[1][2]

La primera generació d'aquest grup d'antibiòtics començà amb la introducció de l'àcid nalidíxic el 1962 per tractar infeccions del tracte urinari en humans.[3] L'àcid nalidíxic va ser descobert per George Lesher en un intent de síntesi de la cloroquina.[4]

Posteriorment i gairebé tots els antibiòtics del grup són fluoroquinolones, que contenen un àtom de fluor en la seva estructura química i són efectius contra els bacteris gramnegatius i grampositius. Un exemple és ciprofloxacina, un dels antibiòtics més utilitzats arreu del món. [5][6]

Prevenen que l'ADN bacterià es desenrotlli i es dupliqui.[7]

  1. ↑ Nelson JM, Chiller TM, Powers JH, Angulo FJ «Fluoroquinolone-resistant Campylobacter species and the withdrawal of fluoroquinolones from use in poultry: a public health success story». Clin. Infect. Dis., 44, 7, abril 2007, pàg. 977–80. DOI: 10.1086/512369. PMID: 17342653.[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Ivanov DV, Budanov SV «[Ciprofloxacin and antibacterial therapy of respiratory tract infections]» (en russian). Antibiot. Khimioter., 51, 5, 2006, pàg. 29–37. PMID: 17310788.
  3. ↑ sanofi-aventis U.S. LLC. «NegGram® Caplets (nalidixic acid, USP)» (PDF). USA: FDA, setembre 2008.
  4. ↑ Wentland MP: In memoriam: George Y. Lesher, Ph.D., in Hooper DC, Wolfson JS (eds): Quinolone antimicrobial agents, ed 2., Washington DC, American Society for Microbiology : XIII - XIV, 1993.
  5. ↑ «Development of the quinolones». Journal of Antimicrobial Chemotherapy, 51, Suppl. S1, 2003, pàg. 1–11. DOI: 10.1093/jac/dkg212.
  6. ↑ Heeb, S.; Fletcher, M. P.; Chhabra, S. R.; Diggle, S. P.; Williams, P.; Cámara, M. «Quinolones: from antibiotics to autoinducers». FEMS Microbiology Reviews, 35, 2, 2011, pàg. 247–274. DOI: 10.1111/j.1574-6976.2010.00247.x. PMC: 3053476. PMID: 20738404.
  7. ↑ Hooper, DC. «Emerging mechanisms of fluoroquinolone resistance.» (PDF). Emerg Infect Dis, 7, 2, Mar-Apr 2001, pàg. 337–41. DOI: 10.3201/eid0702.010239. PMC: 2631735. PMID: 11294736.