Quitina

Estructura molecular de la quitina. Es poden observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4

La quitina (C8H13O5N)n és un carbohidrat estructural. És el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).[1] La quitina és, probablement, el segon polisacàrid més abundant a la natura, després de la cel·lulosa (aquesta també és un carbohidrat estructural).[2]

És un polisacàrid compost d'unitats de N-acetilglucosamina (N-acetil-D-glucos-2-amina), un derivat de la glucosa. Aquestes unitats estan unides entre si amb enllaços β-1,4, de la mateixa forma que les unitats de glucosa componen la cel·lulosa. Així, es pot pensar en la quitina com a cel·lulosa amb el grup hidroxil de cada monòmer reemplaçat per un grup d'acetilamina. Açò permet un increment dels enllaços d'hidrogen amb els polímers adjacents, cosa que dona al material una major resistència.

És el segon polímer natural més abundant després de la cel·lulosa.[3] S'usa com a agent floculant per a tractaments d'aigües, com a agent per a curar ferides, com a espessidor i estabilitzador en aliments i medicaments, i com a resina bescanviadora d'ions.[4] És altament insoluble en aigua i en solvents orgànics degut als enllaços d'hidrogen que presenta la molècula.[3] La quitina es torna soluble en àcids minerals diluïts quan perd l'acetil del grup acetilamino, convertint-se en quitosana.[5] Presenta un interès tecnològic, aprofitat ja pel luthier Stradivarius per envernissar els seus instruments musicals.[6] Actualment s'estan realitzant investigacions encaminades a fabricar materials biodegradables substitutoris dels plàstics a partir de la quitina.[7]

  1. ↑ Tang, W. Joyce; Fernandez, Javier G.; Sohn, Joel J.; Amemiya, Chris T. «Chitin Is Endogenously Produced in Vertebrates» (en anglès). Current Biology, 25, 7, 3-2015, pàg. 897–900. Arxivat de l'original el 2024-06-05. DOI: 10.1016/j.cub.2015.01.058. PMC: PMC4382437. PMID: 25772447 [Consulta: 13 juny 2024].
  2. ↑ Nelson, David Lee; Cox, Michael M. Lehninger principles of biochemistry. 7th ed. Nova York: W. H. Freeman, Macmillan learning, 2017. ISBN 978-1-4641-2611-6. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez-Pedroso, A. T.; Ramírez-Arrebato, M. A.; Rivero-González, D.; Bosquez-Molina, E.; Barrera-Necha, L. L. «Propiedades químico-estructurales y actividad biológica de la quitosana en microorganismos fitopatógenos» (en castellà). Revista Chapingo. Serie horticultura, 15, 3, 12-2009, pàg. 307–317. ISSN: 1027-152X.
  4. ↑ Zapata, Teonila García; Ortega, Johana Melissa Roca «Industrialización de los crustáceos para la obtención de Quitosano en ungüento con efecto cicatrizante» (en castellà). Industrial Data, 11, 2, 31-12-2008, pàg. 024–032. Arxivat de l'original el 2024-06-07. DOI: 10.15381/idata.v11i2.6047. ISSN: 1810-9993 [Consulta: 13 juny 2024].
  5. ↑ Nakamatsu, Javier «La quitosana» (en anglès). Revista de Química, 26, 1-2, 11-07-2012, pàg. 10–12. Arxivat de l'original el 2024-05-14. ISSN: 2518-2803 [Consulta: 13 juny 2024].
  6. ↑ «Stradivarius. ¿Cuál es su secreto?» (en castellà). Selecciones, 21-07-2004. Arxivat de l'original el 2024-03-04. [Consulta: 13 juny 2024].
  7. ↑ Galed Ceresuela, Gemma. Biopolímeros quitina/quitosano: optimización de los procesos de obtención y caracterización funcional (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2005.