Nom original | (fa) رشیدالدین فضلالله همدانی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1247 Hamadan (Iran) |
Mort | 18 juliol 1318 (70/71 anys) Tabriz (Iran) |
Visir | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina |
Ocupació | historiador, polític, inventor, metge, científic |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din |
Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (persa: رشیدالدین فضلالله همدانی; àrab: رشيد الدين فضل الله الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Faḍl Allāh al-Hamaḏānī) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.[1]
Després d'haver-se convertit a l'islam als 30 anys el 1277, Raixid-ad-Din es va convertir en el poderós visir de kan il-kànida Ghazan. Més tard va rebre l'encàrrec d'escriure el Jami at-Tawàrikh, ara considerat la font única més important per a la història del període Il-kanat i de l’Imperi Mongol.[2] Va mantenir el seu càrrec de visir fins al 1316.
Després de ser acusat d'enverinar el rei il-kanad Oljeitu, va ser executat el 1318.[2]
L'historiador Morris Rossabi anomena Raixid-ad-Din «probablement la figura més distingida de Pèrsia durant el domini mongol».[3] Va ser un autor prolífic i va establir la fundació acadèmica Rab'-e Rashidi a Tabriz.