 Sant Ramon de Penyafort, als frescos de la Sala del Capitolo dei Domenicani (Treviso), pintats per Tommaso da Modena el 1352  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1175 Santa Margarida i els Monjos (Corona d'Aragó) |
| Mort | 6 gener 1275 (99/100 anys) Barcelona (Corona d'Aragó) |
| Sepultura | Catedral de Barcelona, abans al Convent de Santa Caterina (Barcelona) |
| 3r Mestre de l'Orde de Predicadors | |
| 1238 – 1240 ← Jordà de Saxònia – John of Wildeshausen (en)  → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Es coneix per | Compilador de les Decretals de Gregori IX, codi de dret canònic |
| Activitat | |
| Ocupació | professor d'universitat, sacerdot catòlic, Confessor, teòleg, canonista, frare |
| Ocupador | Universitat de Bolonya |
| Orde religiós | dominicans |
| confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 7 de gener (abans havia estat el 23 de gener) |
| Iconografia | hàbit dominicà i volum de les Decretals |
| Patró de | Dret canònic, advocats, col·legis d'advocats (a Catalunya) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Ramon o Raimon de Penyafort[1] (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana. L'impuls de l'escolàstica dels segles xi i xii motiva l'estudi científic de la teologia i Penyafort esdevé un doctor en teologia escolàstica gràcies, principalment, a les seves Summas.[2] Se'l considera l'introductor de la Inquisició a la Corona d'Aragó.
- ↑ «Ramon de Penyafort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ le Goff, Jacques. «Diccionario de nombres, términos y nociones». A: La civilización del Occidente medieval. Barcelona: Juventud, 1969, p. 635-636. «La misma Teologia escolàstica se convierte en una ciencia cuyos monumentos más acabados son las Summas de los doctores del siglo XIII: Alejandro de Hales, Raimundo de Peñafort, San Buenaventura, Santo Tomás de Aquino i otros [como] Rogelio Bacon.»