Rauric

Plantilla:Infotaula geografia políticaRauric
Imatge
Vista panoràmica
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 32′ 33″ N, 1° 21′ 34″ E / 41.5425°N,1.3594°E / 41.5425; 1.3594
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
MunicipiLlorac Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud766 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43073000400 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT4307330004300 Modifica el valor a Wikidata

Rauric és un nucli de població, pedania de Llorac, a la Conca de Barberà.[1] Al peu del turó del castell, del qual només resten els fonaments, declarats bé cultural d'interés nacional, hi ha la petita agrupació de cases que formen el poble. Molt a prop hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb. Viu principalment de l'agricultura del cereal i la ramaderia.[2] El 2015 hi viuen set persones al nucli i nou al disseminat.[3]

El nom del poble ve del nom personal germànic Raderich o Hrodric.[4] Rauric és documentat des de 1167 (kastellum de Roderico), quan Pere de Queralt el deixà en testament als hospitalers.[5] A partir del segle xiv va pertànyer als Queralt de Santa Coloma de Queralt.[6] L'església de Santa Fe fou sufragània de la de Montargull i totes dues van pertànyer al bisbat de Vic fins al 1957, quan passaren a l'arxidiòcesi de Tarragona a conseqüència del Concordat del 1953 entre l'Espanya franquista i el Vaticà.[7]

  1. ↑ «Rauric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Llorac». Diputació de Tarragona. Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 16 juny 2016].
  3. ↑ «430733 Llorac». Institut d'Estadística de Catalunya.
  4. ↑ [enllaç sense format] https://dcvb.iec.cat/
  5. ↑ «Rauric». Pobles de Catalunya. [Consulta: juny 2016].
  6. ↑ Mora Vergés, Antonio. «Rauric, quilòmetre zero de la vall del Corb». Conèixer Catalunya, 26-02-2009.
  7. ↑ Gras i Casanovas, M. Merce «Territori i història a la Baixa Segarra a l'època moderna (seglex XVI-XVIII)» (pdf). Recull, Núm. 3, 1995, pàg. 91.