Reggaeton

Infotaula de gènere musicalReggaeton
Orígens estilísticsDancehall, soca, reggae espanyol, hip-hop, toasting, música llatinoamericana
Orígens culturalsPuerto Rico Puerto Rico
Panamà Panamà
Instruments típicsDem Bow (ritme), sampler, caixa de ritmes, veus (per rapejar i cantar)
OrigenPuerto Rico Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular Modifica el valor a Wikidata
Gèneres de fusió
reggaeton alternativo, reggaecrunk, reggae fusion, raggamuffin
Escenes regionals
Puerto RicoPanamàRepública DominicanaCubaColòmbiaVeneçuelaEstats Units
Daddy Yankee, cantant de reguetó

El reggaeton[1][2] o reguetó[3][4] (originàriament reggaeton, derivat al castellà en reguetón) és una expressió musical urbana que té els seus orígens en la música llatinoamericana.[5] El so prové del reggae espanyol de Panamà.[6][7][8][9] El gènere va ser inventat, format i donat a conèixer a Puerto Rico, d'on va adoptar el seu nom,[10] així com ho són la majoria dels seus artistes.[11][12][13] Després de la seua popularització l'any 2004, es va estendre a Amèrica del Nord, les audiències europees, asiàtiques i africanes.[14]

El reguetó combina influències musicals jamaicanes del dancehall, amb llatinoamericanes, com ara la salsa, el hip hop llatinoamericà i l'electrònica. Les veus inclouen versos cantats i rapejats, generalment, en castellà. Les lletres tendixen a derivar del hip-hop en lloc del dancehall. Majoritàriament es caracteritzen per l'ostentació, l'egoisme i l'alta càrrega sexual, trets que li ha generat grans controvèrsies com també una gran popularitat. Les majors crítiques han girat entorn de l'objectivització del cos de la dona amb interessos sexuals com a mostra del masclisme inherent d'aquest estil de música.[15]

Mentre pren influències del hip-hop i del dancehall jamaicà, el reguetó no és precisament la versió hispana o llatinoamericana d'aquests gèneres musicals, ja que té el seu propi ritme i tempo,[16] mentre que el hip-hop llatinoamericà és simplement hip-hop gravat per artistes d'ascendència llatinoamericana. L'específic "riddim" que caracteritza el reggaeton es coneix com a "Dem Bow".[17][18] El nom prové de la cançó de dancehall de Shabba Ranks que va popularitzar per primera vegada el ritme a la dècada de 1990 i que aparïx al seu àlbum Just Reality.

La controvèrsia envolta el perreo o gosseig, un ball amb explícites connotacions sexuals que es realitza amb la música reguetó. El gosseig, la música reguetó i la cultura predominantment de classe baixa que se'n deriva van ser objecte de controvèrsia nacional a Puerto Rico a mesura que es feia cada vegada més popular i disponible.

Cal destacar que el ritme del reguetó és sovint repetitiu.

  1. Magí Camps «Parla'm amb estil». Eumo Editorial, 2020.
  2. «El Matí i la Mare que el va Parir - GAG: Lluís Estany canta 'El Reguetó'». Ràdio Flaixbac. [Consulta: 20 novembre 2023].
  3. Díez, Míriam. «El 'reggaetón' de Déu». El Nacional, 03-01-2021. [Consulta: 17 maig 2023].
  4. «Rosalía estrena el vídeo ‘Saoko’ on barreja reguetó, jazz i motos». La Premsa del Baix, 04-02-2022. [Consulta: 17 maig 2023].
  5. Rivera, Raquel Z. «"Part I. Mapping Reggaeton". From Música Negra to Reggaeton Latino: Wayne Marshall; i "Part II. The Panamanian Connection". Placing Panama in the Reggaeton Narrative: Editor's Notes / Wayne Marshall». A: Reggaeton (en anglès). Durham (Carolina del Nord, EUA): Duke University Press, 2009 [Consulta: 6 desembre 2012].  Arxivat 2009-05-19 a Wayback Machine.
  6. Franco, Edgardo A. "Muévelo (move it!): from Panama to New York and back again, the story of El General". Entrevista de Christoph Twickel. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Duke University Press, 2009, pàgs. 99–108.
  7. Buckley "Bush", Francisco. La música salsa en Panamá. Panama: EUPAN, 2004.
  8. Aulder, Leonardo Renato. "The Panamanian Origins of Reggae en Español: Seeing History through 'los ojos café' of Renato". Entrevista d'Ifeoma C. K. Nwankwo. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Duke University Press, 2009, pàgs. 89–98.
  9. Andrews, George Reid. Afro-Latin America, 1800–2000. Nova York: Oxford University Press, 2004.
  10. «5 Things You Didn't Know About Reggaeton» (en anglès). AskMen.com. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 6 desembre 2012].
  11. «Phoenix sizzles with the latest dance music from Puerto Rico» (en anglès). Phoenix New Times. Arxivat de l'original el 2008-12-24. [Consulta: 6 desembre 2012].
  12. «A new genre of Caribbean dance music» (en anglès). Jamaicans.com. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 6 desembre 2012].
  13. «Reggaeton History» (en anglès). MundoReggaeton.com. Arxivat de l'original el 2004-08-03. [Consulta: 6 desembre 2012].
  14. Marshall, Wayne. «Rise of Reggaetón» (en anglès). The Phoenix, 09-01-2006. [Consulta: 24 juliol 2006].
  15. Bru, Cristina Coral. «Sexismo musical: Análisis de los estereotipos sexistas en el reggaeton» (en castellà). Grup de Recerca GRÈC (URV), primavera 2006. [Consulta: 10 desembre 2012].
  16. «Pistas de Reggaeton Famosas». YouTube.com. [Consulta: 18 desembre 2012].
  17. Marshall, Wayne. «Rise of Reggaetón» (en anglès). ThePhoenix.com, 19-01-2006. [Consulta: 24 juliol 2006].
  18. «Grow Dem Bow» (en anglès). VillageVoice.com. [Consulta: 24 juliol 2006].