El reggaeton[1][2] o reguetó[3][4] (originàriament reggaeton, derivat al castellà en reguetón) és una expressió musical urbana que té els seus orígens en la música llatinoamericana.[5] El so prové del reggae espanyol de Panamà.[6][7][8][9] El gènere va ser inventat, format i donat a conèixer a Puerto Rico, d'on va adoptar el seu nom,[10] així com ho són la majoria dels seus artistes.[11][12][13] Després de la seua popularització l'any 2004, es va estendre a Amèrica del Nord, les audiències europees, asiàtiques i africanes.[14]
El reguetó combina influències musicals jamaicanes del dancehall, amb llatinoamericanes, com ara la salsa, el hip hop llatinoamericà i l'electrònica. Les veus inclouen versos cantats i rapejats, generalment, en castellà. Les lletres tendixen a derivar del hip-hop en lloc del dancehall. Majoritàriament es caracteritzen per l'ostentació, l'egoisme i l'alta càrrega sexual, trets que li ha generat grans controvèrsies com també una gran popularitat. Les majors crítiques han girat entorn de l'objectivització del cos de la dona amb interessos sexuals com a mostra del masclisme inherent d'aquest estil de música.[15]
Mentre pren influències del hip-hop i del dancehall jamaicà, el reguetó no és precisament la versió hispana o llatinoamericana d'aquests gèneres musicals, ja que té el seu propi ritme i tempo,[16] mentre que el hip-hop llatinoamericà és simplement hip-hop gravat per artistes d'ascendència llatinoamericana. L'específic "riddim" que caracteritza el reggaeton es coneix com a "Dem Bow".[17][18] El nom prové de la cançó de dancehall de Shabba Ranks que va popularitzar per primera vegada el ritme a la dècada de 1990 i que aparïx al seu àlbum Just Reality.
La controvèrsia envolta el perreo o gosseig, un ball amb explícites connotacions sexuals que es realitza amb la música reguetó. El gosseig, la música reguetó i la cultura predominantment de classe baixa que se'n deriva van ser objecte de controvèrsia nacional a Puerto Rico a mesura que es feia cada vegada més popular i disponible.
Cal destacar que el ritme del reguetó és sovint repetitiu.
↑Magí Camps «Parla'm amb estil». Eumo Editorial, 2020.
↑Rivera, Raquel Z. «"Part I. Mapping Reggaeton". From Música Negra to Reggaeton Latino: Wayne Marshall; i "Part II. The Panamanian Connection". Placing Panama in the Reggaeton Narrative: Editor's Notes / Wayne Marshall». A: Reggaeton (en anglès). Durham (Carolina del Nord, EUA): Duke University Press, 2009 [Consulta: 6 desembre 2012].Arxivat 2009-05-19 a Wayback Machine.
↑Franco, Edgardo A. "Muévelo (move it!): from Panama to New York and back again, the story of El General". Entrevista de Christoph Twickel. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Duke University Press, 2009, pàgs. 99–108.
↑Buckley "Bush", Francisco. La música salsa en Panamá. Panama: EUPAN, 2004.
↑Aulder, Leonardo Renato. "The Panamanian Origins of Reggae en Español: Seeing History through 'los ojos café' of Renato". Entrevista d'Ifeoma C. K. Nwankwo. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Duke University Press, 2009, pàgs. 89–98.
↑Andrews, George Reid. Afro-Latin America, 1800–2000. Nova York: Oxford University Press, 2004.