Regne de Chenla

Regne de Chenla
Durada?

Ubicació de ChenlaMapa del Regne de Chenla
Informació
CapitalShrestapura
Bhavapura
Isanapura
Shambhupura
Idioma oficialsànscrit i khmer Modifica el valor a Wikidata
ReligióHinduisme, Budisme
Política
Forma de governNo especificat
Actualment part de:
Cambodja Cambodja
Laos Laos
Tailàndia Tailàndia
Vietnam Vietnam

El Regne de Chenla o de Txenla (xinès simplificat: 真臘; xinès tradicional: 真臘; pinyin: Zhēnlà; Wade-Giles: Chēn-là; khmer: ចេនឡា; vietnamita: Chân Lạp) és la designació xinesa de l'entitat política que va succeir el regne de Funan i va precedir l'imperi Khmer, entre finals del segle vi i fins a principis del IX, a la regió d'Indoxina. El nom encara era utilitzat durant el segle xiii per l'enviat xinès Zhou Daguan, autor de l'obra Els costums de Cambodja.[1] Tot i així, la historiografia moderna adjudica el nom exclusivament al període que engloba des de finals del segle vi fins principis del IX.[2] Actualment s'ha posat en dubte l'existència d'un regne unitari de "Chenla", prenent pès l'opció que els cronistes xinesos malinterpretecin la realitat geopolítica de la zona. La majoria dels historiadors moderns creu que "Chenla" era, en realitat, un seguit de petites i temporals confederacions de principats.[3]

Tot i que la majoria de referències xineses sobre Chenla, inclosa la conquesta de Funan per part d'aquesta ("derivada de fonts molt dèbils"), han estat contestades des de la dècada de 1970, ja que aquestes han estat, en general, apunts localitzats en els annals xinesos,[4] la Història de la dinastia xinesa Sui conté entrades d'un estat anomenat Chenla, vassall del regne de Funan, el qual havia enviat un ambaixador a la Xina el 616 o 617, quan el seu governant, Citrasena Mahendravarman, va conquerir Funan després que Chenla s'independitzés.[5]

Tal com havia fet Funan amb anterioritat, Chenla va ocupar una posició estratègica, en el punt on les rutes comercials marítimes de l'indoesfera i l'esfera cultural de l'Àsia oriental convergeixen, resultant en una prolongada influència socioeconòmica i cultural, així com l'adopció del sistema epigràfic de les dinasties Pal·lava i Txalukia dek sud de l'Índia.[6][7][8]

Els orígens de l'aristocràcia de Chenla, la qual Michael Vickery va anomenar "Caps Dângrêk", són foscos.[9] Aquests prínceps eren originaris del nord i el sud de les muntanyes Dângrêk, deixant en aquella zona les restes epigràfiques més antigues de la regió, on s'hi poden veure registres geneològics que suggereixen un creixent domini polític. El primer príncep conegut que s'hi esmenta apareix en les primeres inscripcions. La inscripció en sànscrit de Vãl Kantél, a la província de Stung Treng,[10] esmenta al dirigent Vīravarman, el qual, com suggereix el seu nom (el seu patronímic era Sārvabhauma), havia adoptat la idea del regnat diví i havia desenvolupat el concepte de Harihara, un déu hindú "que representa múltiples concepcions del poder". Els seus successors van seguir la seva tradició, convergint en la idea d'una correlació entre l'autoritat política i l'espiritual.[11]

El Nou Llibre de Tang exposa que, poc després del 706, el país va dividir-se entre Chenla Terra i Chenla Aigua. Aquests noms volen dir dues mitats, nord i sud, que podrien referir-se com Chenla Superior (al nord) i Chenla Inferior (al sud).[12] A finals del segle viii, Chenla Aigua s'havia convertit en un estat dependent de la talassocràtica dinastia de Shailendra, de Java, i de la ciutat estat de Srivijaya, de Sumatra. Els darrers dels reis de Chenla Aigua sembla que foren assassinats, i la regió incorporada a la monarquia javanesa, al voltant del 790. Chenla Terra va mantenir la seva integritat fins Jayavarman II, qui va proclamar l'imperi Khmer el 802.[13]

  1. ↑ Zhou, Daguan. A Record of Cambodia: The Land and Its People. Silkworm Books, 2007. ISBN 978-1-62840-172-1. 
  2. ↑ Glover, Ian. Southeast Asia: From Prehistory to History. Psychology Press, 2004. ISBN 978-0-415-29777-6. 
  3. ↑ Claude Jacques. «‘Funan', ‘Zhenla’: The Reality Concealed by These Chinese Views of Indochina.». A: Early South East Asia. Oxford University Press, 1979, p. 376. . Cited in: David Chandler. A History of Cambodia. 4th. Westview Press, 2008, p. 33. 
  4. ↑ «"What and Where was Chenla?" - In the 1970s Claude Jacques began cautiously to move away from the established historiographical framework». Michael Vickery. [Consulta: 15 juliol 2015].
  5. ↑ «Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations by Charles F. W. Higham - Chenla - Chinese histories record that a state called Chenla...». Library of Congress. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2020. [Consulta: 13 juliol 2015].
  6. ↑ Some Aspects of Asian History and Culture by Upendra Thakur p.2
  7. ↑ «Considerations on the Chronology and History of 9th Century Cambodia by Dr. Karl-Heinz Golzio, Epigraphist - ...the realm called Zhenla by the Chinese. Their contents are not uniform but they do not contradict each other.». Khmer Studies. [Consulta: 5 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Cultural History of Indian Diaspora in Cambodia by Dr. Pragya Mishra Associate Professor Department Of Ancient History, Raja Mohan Girls P. G. College Faizabad U.P., India - III. ESTABLISHMENT OF FUNAN AS STATE Funan Was One Of The Colonies...». International Journal of Humanities and Social Science Invention. [Consulta: 13 juliol 2015].
  9. ↑ Vickery, Society, Economics, and Politics in pre-Angkor Cambodia, pp. 71 ff.
  10. ↑ ISCC, No. IV, pp. 28 ff.
  11. ↑ «As in Heaven, So on Earth: The Politics of Visnu Siva and Harihara Images in Preangkorian Khmer Civilisation». academia edu. [Consulta: 23 desembre 2015].
  12. ↑ «THE JOURNAL OF THE SIAM SOCIETY - AN HISTORICAL ATLAS OF THAILAND Vol. LII Part 1-2 1964 - The Australian National University Canberra». The Australian National University. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2015. [Consulta: 15 juliol 2015].
  13. ↑ «Chenla - 550-800». Global Security. [Consulta: 13 juliol 2015].