Regne de Gera

Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne de Gera
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 7° 40′ 00″ N, 36° 15′ 00″ E / 7.666667°N,36.25°E / 7.666667; 36.25
Població humana
Religiósunnisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1835 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1887 Modifica el valor a Wikidata
SegüentImperi d'Etiòpia Modifica el valor a Wikidata

El regne de Gera (1835 – 1887) fou un dels regnes de la regió dels Gibe a Etiòpia que va emergir al segle xix. Tenia per la frontera del nord al regne de Gumma, per la seva frontera oriental el regne de Gomma, i estava separat del regne de Kaffa al sud pel riu Gojeb. La seva capital era a Chala (Cira), el seu territori es correspon aproximadament amb el modern districte (woreda) de Gera.

El regne de Gera estava en una vall envoltada de turons suaument ondulants i extenses terres pantanoses que arribaven fins als turons del nord. La població d'aquest regne es creia el 1880 que podia ser entre 15.000 i 16.000 persones[1] La plantada i posterior collita de blat de moro seguia un calendari diferent a Gera en relació als altres regnes de la regió de Gibe; els altres plantaven el febrer i collien el juliol, i en canvi a Gera es plantava l'abril i es collia l'agost. Mohammed Hassen afegeix que Gera "era, i encara és, la terra rica de mel" i es fixa que la mel de Gera tenia la reputació de ser la mel més fins a Etiòpia. Hassen llista vuit classes de mel obtinguda a Gera, sent la millor la Ebichaa ("mel fosca"), de la qual es feia aiguamel coneguda com a tej (dadhi), la beguda de la reialesa i dignataris de la regió de Gibe. "No és sorprenent, per això", segons conclou Hassen, "que l'apreciat i prestigiós Ebichaa fos un monopoli reial.".[2]

Gera és també el territori del mont Ijersa, que els oromos veuen com a sagrat. Creuen que Déu prendrà el seu seient allà en el moment del Judici Final.[3]

Els governants del regne tenien el títol reial de Donacho.[4]

  1. ↑ C.F. Beckingham i G.W.B. Huntingford Some Records of Ethiopia, 1593-1646 (Londres: Hakluyt Society, 1954), pàg. LXXIX
  2. ↑ Mohammed Hassen, The Oromo of Ethiopia: A History 1570-1860 (Trenton: Premsa de Red Sea, 1994), pàg. 117
  3. ↑ G.W.B. Huntingford The Galla of Ethiopia; the Kingdoms of Kafa and Janjero (Londres: IInternational African Institute, 1955), pàg. 82
  4. ↑ Trimingham, pàg. 203.