El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britànnia. La seva població era d'ètnia celtobritana i durant alguns períodes va estar unit dinàsticament amb el regne de Gwynedd, els seus veïns occidentals. La frontera oriental va recular primer per la pressió exercida pel regne de Mèrcia i segles després per la instal·lació dels cavallers normands en els senyorius de les marques. Durant un temps alguns governants, cèlebres per la resistència al domini anglès, com Llywelyn ap Gruffudd, van ser aclamats pel poble amb el títol de príncep de Gal·les. El regne va deixar d'existir quan Eduard I d'Anglaterra va conquerir tots els territoris gal·lesos el 1283, encara que el darrer rei portés el títol de senyor de Powys per haver traït els seus i col·laborat amb els anglesos.
