Regne del Tibet

Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne del Tibet
བོད་ (bo) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat desaparegut i territori disputat Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne Nacional del Tibet Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 36′ N, 91° 06′ E / 29.6°N,91.1°E / 29.6; 91.1
CapitalLhasa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.000.000 (1949) Modifica el valor a Wikidata (4,91 hab./km²)
Idioma oficialtibetà Modifica el valor a Wikidata
Religióbudisme tibetà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.221.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altEverest (8.848,86 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1912 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1951 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governteocràcia
monarquia absoluta
monarquia teocràtica absoluta Modifica el valor a Wikidata
Monedatangka tibetà Modifica el valor a Wikidata

El Regne del Tibet forma part de la història d'aquesta nació que va promoure un estat independent de facto entre el col·lapse de la dinastia Qing el 1912 i l'annexió del Tibet per la República Popular de la Xina el 1951.[1]

El règim tibetà de Ganden Phodrang va ser un protectorat de la dinastia Qing [2][3][4] fins a 1912.[5][6] Quan el govern provisional de la República de la Xina va substituir la dinastia Qing com a govern de la Xina, va signar un tractat amb el govern de Qing, heretant tots els territoris del govern imperial a la nova república. Amb tot, no va poder afirmar cap autoritat al Tibet. El Dalai Lama va declarar que la relació del Tibet amb la Xina va acabar amb la caiguda de la dinastia Qing i va proclamar la independència. El Tibet i Mongòlia també van signar el Tractat d'amistat i aliança entre el govern de Mongòlia i el Tibet proclamava el reconeixement mutu de la seva independència de la Xina.[7][8][9]Amb la seva proclamació de la independència i la direcció dels seus propis afers interns i externs en aquest període, el Tibet és considerat com un " estat independent de facto " segons el dret internacional,[1] encara que la seva independència no va ser reconeguda formalment per cap potència occidental.[10]

El 1931 i de nou el 1946, el govern tibetà va enviar emissaris a l'Assemblea Nacional Xina per discutir l'estatus del Tibet, però van tornar amb les mans buides.[1]

Després de la mort del 13è Dalai Lama el 1933, una missió de condol enviada a Lhasa pel govern nacionalista de Guomindang per iniciar negociacions sobre l'estatus del Tibet va poder obrir una oficina i romandre-hi, tot i que no es va arribar a cap acord.[11]

La monarquia tibetana va acabar després que el govern nacionalista del KMT de la República de la Xina perdés la Guerra Civil contra el Partit Comunista. Quan l'Exèrcit Popular d'Alliberament va entrar al Tibet el 1950, i es va signar l'Acord de disset punts amb els xinesos, es reafirmaria la sobirania de la Xina sobre el Tibet l'any següent.[12]

  1. 1,0 1,1 1,2 (Lin, 2011); (Anand, 2013)
  2. Perkins, Dorothy. Encyclopedia of China: History and Culture (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 978-1-135-93562-7. 
  3. Fravel, M. Taylor. Strong Borders, Secure Nation: Cooperation and Conflict in China's Territorial Disputes (en anglès). Princeton University Press, 2008. ISBN 978-1-4008-2887-6. 
  4. Ling, Chunsheng. Bian jiang wen hua lun ji (en xinès). Zhonghua wen hua chu ban shi ye wei yuan hui, Min guo 42, 1953. 
  5. Ram Rahul, Central Asia: an outline history Arxivat 13 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine., New Delhi, Concept Publishing Company, 1997, p. 42 : "From then [1720] until the fall of the Manchu dynasty in 1912, the Manchu Ch'ing government stationed an Amban, a Manchu mandarin, and a military escort in Tibet."
  6. Sautman, B. «Tibet's Putative Statehood and International Law». Chinese Journal of International Law, 9, 1, 01-03-2010, pàg. 127–142. DOI: 10.1093/chinesejil/jmq003. ISSN: 1540-1650.
  7. (Zhu, 2020): "Aprofitant el caos a la Xina, Mongòlia i el Tibet van declarar la seva independència a finals de 1911, van expulsar els ambans (residents) i guarnicions xinesos i van establir governs independents."
  8. MEHRA, PARSHOTAM «The Mongol-Tibetan Treaty of January 11, 1913». Journal of Asian History, 3, 1, 1969, pàg. 1–22. ISSN: 0021-910X.
  9. Miele, Matteo. «A geopolitical reading of the 1913 Treaty between Tibet and Mongolia» (en anglès americà). Tibetan Review, 25-03-2015. [Consulta: 21 novembre 2021].
  10. Melvyn C. Goldstein (with Cynthia M. Beall), Nomads of Western Tibet — The Survival of a Way of Life Arxivat 7 November 2017[Date mismatch] a Wayback Machine., University of California Press, 1990, 191 p., p. 50 (Historical background).
  11. (Goldstein, 1997): "La fortuna xinesa al Tibet va millorar lleugerament després de la mort del tretzè Dalai Lama quan el Tibet va permetre que una "missió de condol" enviada pel govern de Guomindang de Chiang Kaishek visités Lhasa, i després li va permetre obrir una oficina per facilitar les negociacions destinades a resoldre la qüestió del Tibet"
  12. Goldstein, Melvyn C. A History of Modern Tibet, 1913-1951: The Demise of the Lamaist State (en anglès). University of California Press, 1991-06-18, p. 812-813. ISBN 978-0-520-91176-5.