Rei Carnestoltes

«Carnestoltes» redirigeix aquí. Si cerqueu la celebració, vegeu «Carnaval».
Infotaula personatgeRei Carnestoltes
Tipuspersonatge del folklore Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part decarnaval Modifica el valor a Wikidata

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa. Habitualment és representat per un actor, que porta una indumentària estrambòtica i transmet un caràcter que reflecteix les qualitats que el caracteritzen.[1] És l'antagonista de la Vella Quaresma, que simbolitza les qualitats oposades.[2][3]

El Rei Carnestoltes apareix, generalment, el dia en què comencen les celebracions de Carnaval, i inaugura el cicle amb un discurs que repassa en clau satírica els esdeveniments principals de l'any i per acabar convidant tothom a unir-se a la diversió. La resta de dies es dedica a presidir balls, rues i desfilades, i finalment, el Dimarts de Carnaval és jutjat, a manera de boc expiatori, pel seu mal comportament que ha incitat a tothom al desordre i el desgavell mitjançant la rauxa descontrolada, i condemnat a mort: després de llegir el testament, impregnat pel missatge de gaudir de la vida sense preocupacions, és cremat en un lloc públic.[1] Aquesta mort comportava un canvi en el comportament de les persones respecte de la setmana anterior, ara marcat per l'austeritat i l'abstinència, i suposa el començament de la Quaresma, període de set setmanes que comença el Dimecres de Cendra i simbolitzada per l'antagonista del Rei Carnestoltes, que és la Vella Quaresma.[3]

A Mallorca i Menorca, el nom del Rei Carnestoltes es deformà i esdevengué En Cames Tortes. A Maó la presència d'en Cames Tortes és ben viva,[4] com també a Alaior[5] i a Algaida,[6][7] on la tradició es recuperà després que fos censurada pel franquisme.[8]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Rei Carnestoltes». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ «El Carnestoltes». Aporta1. [Consulta: 25 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Prats, Joan de Déu «El rei Carnestoltes». El Temps de les Arts, 24-02-2022 [Consulta: 25 febrer 2023].
  4. ↑ «El triste fenecer de Camestortes». Menorca al Día, 2-2020 [Consulta: 23 febrer 2023].
  5. ↑ «Maó i Alaior s'acomiaden d'en Camestortes i Bernat Figuerola». Menorca.info, 01-03-2022 [Consulta: 23 febrer 2023].
  6. ↑ «Carnestoltes». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 164. ISBN 84-8661702-2. 
  7. ↑ Representació d'en Camestortes. Algaida, 21 febrer 2009. 
  8. ↑ «El renaixement d’en Camestortes fa 35 anys». Es Saig [Consulta: 23 febrer 2023].