El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla. A diferència de les escultures exemptes (que s'esculpeixen reproduint el seu relleu o profunditat natural), els relleus estan integrats en un mur, generalment, o en cas de ser art mobiliari, al suport que els emmarca.[1]
Els relleus són molt comuns, particularment, com a decoració exterior dels edificis monumentals, com els temples. El fris de l'ordre corinti se sol decorar amb baixos relleus, mentre que l'alt relleu pot veure's als frontons de temples clàssics, com els del Partenó.
Els relleus poden usar-se per representar una escena aïllada o ser part d'una seqüència narrativa. Malgrat les limitacions tècniques que imposa la disminució de la tercera dimensió que els és pròpia, el detall amb què s'esculpeixen pot arribar fins a mostrar els detalls de la musculatura.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.20. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014].