Ceratotherium simum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 490 dies |
| Longevitat màxima | 45 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 4185 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Rhinocerotidae |
| Gènere | Ceratotherium |
| Espècie | Ceratotherium simum (Burch., 1817) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Rhinoceros simus |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
.svg){kind=icon}
El rinoceront blanc (Ceratotherium simum) és una de les cinc espècies de rinoceronts que existeixen actualment. És l'única espècie vivent del gènere Ceratotherium i és el rinoceront més gros que existeix: un adult pot pesar 3.500 kg i arribar a 4 metres de llarg i 1,8 metres d'alt.
N'hi ha dues subespècies. Habita al nord-est i sud de l'Àfrica i alguns parcs zoològics (San Diego, Praga, etc.) en captivitat.
El rinoceront blanc té en realitat la pell de color gris, malgrat el nom que li van donar els anglesos producte de l'homofonia de white amb la paraula neerlandesa que significa ample la qual fa referència al llavi ample que, juntament amb la protuberància al llom i les orelles més punxegudes, són característiques distintives d'aquest rinoceront.
De les dues subespècies, la Ceratotherium simum cottoni, amb només quatre individus l'agost de 2006, està en perill crític, és a dir, que corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge, mentre que l'altra, Ceratotherium simum simum, amb més de 21.000 individus, està classificada solament com «Gairebé amenaçada» i la seva població i distribució creixen contínuament.[1]
Encara és objecte de caça furtiva a l'Àfrica central; és més fàcil de caçar que altres rinoceronts perquè permet que els caçadors s'hi acostin més a prop, fins a 10 metres. Com tots els rinoceronts, és molt curt de vista i no distingeix pràcticament res a menys de 20 metres.
Hi ha un perill dels efectes de la consanguinitat, ja que la majoria d'individus provenen d'una vintena d'individus que, a principi de segle xx, sobrevisqueren a una quasi total extinció.
Es reprodueixen amb moltes dificultats als parcs zoològics.