 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Robert I de Normandie |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Robert c. 22 juny 1004 Normandia |
| Mort | 3 juliol 1035 (31 anys) Nicea |
| Duc de Normandia | |
| 1027 – 3 juliol 1035 (mort en el càrrec) ← Ricard III de Normandia – Guillem I d'Anglaterra → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Duc de Normandia (1027–1035) |
| Família | Dinastia normanda |
| Parella | Arlette de Falaise |
| Fills | Adelaida I d'Alençon, Guillem I d'Anglaterra |
| Pares | Ricard II de Normandia i Judit de Bretanya |
| Germans | Éléonore de Normandie Adelaida de Normandia Mauger de Rouen Guillem d'Arques Ricard III de Normandia |
| Parents | Eduard el Confessor, cosí germà |
Robert I de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol de 1035), conegut com a Robert el Magnífic, Robert el Liberal i Robert el Diable. Pare de Guillem el Conqueridor. Fou el segon fill de Ricard II de Normandia i de Judit, filla de Conan I de Bretanya. Se l'acusà en reiterades ocasions d'haver estat al darrere de l'estranya morit del seu pare. Ostentà el títol de Duc de Normandia entre 1027 fins al 1035.
Ajudà al seu senyor feudal, el rei Enric I de França, contra els seus germans rebels i, pel servei prestat, va rebre el territori de Vexin. També intervingué en els assumptes de Flandes, i feu costat al seu cosí Eduard el Confessor, exiliat a la cort ducal després de la submissió d'Anglaterra al rei danès Sven I. Pensà en una intervenció militar a Anglaterra.
En el terreny religiós cal dir que dirigí la reforma monàstica del ducat normand.
El 1034, quan una greu fam, feu estralls per tot Occident, i decidí pelegrinar a Jerusalem; abans de partir, nomenà al seu únic fill conegut, Guillem, que estigué sota la tutela d'Alain III de Bretanya. Marxà el febrer de 1035, però morí al camí de tornada a Nicea el 22 de juliol de 1035. La seva mort precoç submergí el ducat en una espiral de problemes i una llarga anarquia a causa de la disputa per l'herència, que es resoldrà anys més tard en la batalla de Val-ès-Dunes.