Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 novembre 1835 Nova Orleans (Louisiana) |
Mort | 13 maig 1866 (30 anys) Nulato (Alaska) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Residència | Illinois |
Nacionalitat | Estats Units |
Director de tesi | Spencer Fullerton Baird |
Es coneix per | zoòleg, herpetolèg |
Activitat | |
Camp de treball | Zoologia i herpetologia |
Ocupació | explorador, herpetòleg, biòleg, zoòleg, naturalista |
Ocupador | Institució Smithsonian |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. zoologia | Kennicott |
Localització dels arxius | |
Família | |
Germans | Alice Mary Kennicott |
Parents | Helen L. Teunisson, cosina germana |
Robert Kennicott (Nova Orleans, Louisiana, 13 de novembre de 1835 - prop de Fort Nulato, Amèrica Russa, 13 de maig de 1866) va ser un naturalista i herpetolèg estatunidenc. De petit una malaltia crònica l'allunyà de l'escola. Com a contrapartida va passar la major part del seu temps a l'aire lliure, recol·lectant plantes i animals. Primer el seu pare, i posteriorment amb l'ajuda del naturalista Jared Potter Kirtland l'educaren a casa. Aviat, Kennicott passà a proporcionar espècimens per a la Smithsonian Institution mitjançant Spencer Fullerton Baird.[1]
Kennicott va defensar l'estudi i la protecció dels animals natius de les praderies en una època en què els agricultors intentaven erradicar-los. Es va associar amb la Universitat Northwestern per tal de fundar un museu d'història natural el 1857, i després va fundar l'Acadèmia de Ciències de Chicago. Es va unir al Club Megatherium per estudiar espècies a la Badia de Hudson. La Western Union li va encarregar dirigir un equip en la construcció del Telègraf russo-americà a mitjans de la dècada de 1860. Kennicott va morir durant aquesta expedició, possiblement per una insuficiència cardíaca.[2]