Robert Koch

Plantilla:Infotaula personaRobert Koch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Robert Heinrich Hermann Koch Modifica el valor a Wikidata
11 desembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Clausthal (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Baden-Baden (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGeorg Meissner i Rudolf Virchow Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicrobiologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Àfrica Oriental Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, professor d'universitat, químic, fotògraf, metge, inventor, metge militar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJohannes Andreas Grib Fibiger, August von Wassermann, Alexander Crever Abbott i John Addison Fordyce Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicteguerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEmil Adolf von Behring, Friedrich Loeffler, Shibasaburo Kitasato i August von Wassermann Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeHedwig Koch (2021–)
Emmy Koch (1867–1893) Modifica el valor a Wikidata
FillsGertrud Pfuhl
 () Emmy Koch Modifica el valor a Wikidata
ParesHermann Koch Modifica el valor a Wikidata  i Mathilde Henriette Koch Modifica el valor a Wikidata
GermansHugo Koch
Helene Koch Modifica el valor a Wikidata
ParentsWilliam Threlfall, besnebot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 94169435 Project Gutenberg: 32531 Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Hermann Robert Koch (Clausthal-Zellerfeld, Baixa Saxònia, 11 de desembre de 1843 - 27 de maig de 1910, Baden-Baden) fou un metge i microbiòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1905. Descobridor del bacil de la tuberculosi l'any 1882 i del causant del còlera (Vibrio cholerae) el 1883, és considerat un dels fundadors de la bacteriologia com a ciència experimental establint el fonament del cultiu microbià pur imperant durant tot el segle xx, fins a la popularització de mètodes d'identificació molecular de microorganismes.[1][2][3]

El seu descobriment del bacteri de l'àntrax (Bacillus anthracis) el 1876 es considera el naixement de la bacteriologia moderna.[4] Koch va utilitzar els seus descobriments per establir que els gèrmens podien causar una malaltia específica[5] i va proporcionar directament proves per a la teoria germinal de les malalties, creant per tant la base científica de la salut pública,[6] salvant milions de vides. Per l'obra de la seva vida, Koch és vist com un dels fundadors de la medicina moderna.[7]

Mentre treballava com a metge privat, Koch va desenvolupar moltes tècniques innovadores en microbiologia. Va ser el primer a utilitzar la lent d'immersió en oli, el condensador i la microfotografia en microscòpia. La seva invenció del mètode de cultiu bacterià utilitzant agar i plaques de vidre (desenvolupat més tard com a placa de Petri pel seu assistent Julius Richard Petri) el va convertir en el primer a cultivar bacteris al laboratori. En agraïment a la seva feina, va ser nomenat assessor del govern a l’Oficina de Salut Imperial el 1880, ascendit a un càrrec executiu superior (Geheimer Regierungsrat) el 1882, director de l'Institut d'Higiene i Càtedra (professor d'higiene) de la Facultat de Medicina de Universitat de Berlín el 1885 i el Reial Institut Prussià de Malalties Infeccioses (més tard rebatejat com a Institut Robert Koch després de la seva mort) el 1891.

Els mètodes que Koch va utilitzar en bacteriologia van portar a l'establiment d'un concepte mèdic conegut com a postulats de Koch, quatre principis mèdics generalitzats per determinar la relació dels patògens amb malalties específiques. El concepte encara s'utilitza en la majoria de situacions i influeix en principis epidemiològics posteriors com els criteris de Bradford Hill.[8] Va seguir una gran controvèrsia quan Koch va descobrir la tuberculina com a medicament per a la tuberculosi que es va demostrar que era ineficaç, però es va desenvolupar per al diagnòstic de la tuberculosi després de la seva mort. Per les seves investigacions sobre la tuberculosi, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1905. El dia que va anunciar el descobriment del bacteri de la tuberculosi, el 24 de març de 1882, l’Organització Mundial de la Salut ha celebrat cada any des de 1982 com el Dia Mundial de la Tuberculosi.

  1. Fleming, Alexander British Medical Journal, 2, 4778, 1952, pàg. 269. DOI: 10.1136/bmj.2.4778.269. PMC: 2020971.
  2. Tan, S. Y.; Berman, E. «Còpia arxivada». Singapore Medical Journal, 49, 11, 2008, pàg. 854–855. Arxivat de l'original el 2021-04-22. PMID: 19037548 [Consulta: 1r novembre 2024].
  3. Gradmann, Christoph Microbes and Infection, 8, 1, 2006, pàg. 294–301. DOI: 10.1016/j.micinf.2005.06.004. PMID: 16126424 [Consulta: free].
  4. Lakhani, S. R. Journal of Clinical Pathology, 46, 7, 1993, pàg. 596–598. DOI: 10.1136/jcp.46.7.596. PMC: 501383. PMID: 8157741.
  5. «A Theory of Germs». A: Science, Medicine, and Animals. National Academies Press (US), 20 octubre 2023. 
  6. Lakhtakia, Ritu Sultan Qaboos University Medical Journal, 14, 1, 2014, pàg. e37–41. DOI: 10.12816/0003334. PMC: 3916274. PMID: 24516751.
  7. «Louis Pasteur vs Robert Koch: The History of Germ Theory». YouTube, 26-05-2023. Arxivat de l'original el 30 de gener 2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  8. Margo, Curtis E. «Còpia arxivada» (en anglès). Archives of Ophthalmology, 129, 4, 11-04-2011, pàg. 498–500. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2022. DOI: 10.1001/archophthalmol.2011.53. ISSN: 0003-9950. PMID: 21482875 [Consulta: 1r novembre 2024].