Robert Schumann

Aquest article tracta sobre el compositor alemany. Si cerqueu el primer ministre de França, vegeu «Robert Schuman».
Plantilla:Infotaula personaRobert Schumann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1810 Modifica el valor a Wikidata
Zwickau (Regne de Saxònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1856 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Endenich (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri de Bonn 50° 44′ 08″ N, 7° 05′ 26″ E / 50.7356068°N,7.0904173°E / 50.7356068; 7.0904173 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLeipzig (1828–)
Schumann-Haus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica, òpera, simfonia i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, musicòleg, pedagog musical, director d'orquestra, pianista, crític musical, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1830 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFriedrich Wieck, Heinrich Dorn i Johann Gottfried Kuntzsch Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarl Reinecke i Albert Dietrich Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeClara Schumann (1840–1856) Modifica el valor a Wikidata
ParellaErnestine von Fricken (1834–1835) Modifica el valor a Wikidata
FillsLudwig Schumann
 () Clara Schumann
Marie Schumann
 () Clara Schumann
Julie Schumann
 () Clara Schumann
Emil Schumann
 () Clara Schumann
Ferdinand Schumann
 () Clara Schumann
Eugenie Schumann
 () Clara Schumann
Felix Schumann
 () Clara Schumann Modifica el valor a Wikidata
PareAugust Schumann Modifica el valor a Wikidata
GermansKarl Schumann
Julius Schumann Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
27 febrer 1854intent de suïcidi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0006281 IBDB: 107091 TMDB.org: 46872
Spotify: 2UqjDAXnDxejEyE0CzfUrZ Apple Music: 317946 Musicbrainz: 3cd3882c-00f8-4362-a0c2-ad89ed248533 Lieder.net: 5685 Discogs: 578727 IMSLP: Category:Schumann,_Robert Allmusic: mn0000692077 Goodreads author: 157744 Find a Grave: 1147 Project Gutenberg: 1940 Modifica el valor a Wikidata

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 181029 de juliol de 1856) va ser un compositor, pianista i crític musical alemany de l'⁣època romàntica inicial. Va compondre en tots els principals gèneres musicals de l'època, escrivint per a piano sol, veu i piano, grups de cambra, orquestra, cor i òpera. Les seves obres van exemplificar l'esperit de l'era romàntica en la música alemanya.

Schumann va néixer a Zwickau, Saxònia, en el si d'una família benestant de classe mitjana sense connexions musicals, i inicialment no estava segur de si havia de seguir una carrera com a advocat o guanyar-se la vida com a pianista-compositor. Va estudiar dret a les universitats de Leipzig i Heidelberg però els seus principals interessos eren la música i la literatura romàntica. Des de 1829 va ser alumne del professor de piano Friedrich Wieck, però les seves esperances d'una carrera com a pianista virtuós es van veure frustrades per un problema que empitjorava amb la seva mà dreta, i es va concentrar en la composició. Els seus primers treballs van ser principalment peces per a piano, inclosa el Carnaval, Fantasiestücke (Peces de fantasia), Kreisleriana i Kinderszenen (Escenes de la infància) (1834–1838). Va ser cofundador de la Neue Zeitschrift für Musik (Nou Journal Musical) el 1834 i el va editar durant deu anys. En els seus escrits per al diari i en la seva música, distingia entre dos aspectes contrastants de la seva personalitat, anomenant aquests alter egos "Florestan" per al seu jo impetuós i "Eusebius" per al seu costat poètic i suau.

Malgrat l'oposició ferotge de Wieck, que no considerava el seu alumne un marit adequat per a la seva filla, Schumann es va casar amb Clara, la filla de Wieck, el 1840. En els anys immediatament posteriors al seu casament, Schumann va compondre de manera prolífica, escrivint primer cançons i cicles de cançons, incloent-hi Frauen-Liebe und Leben ("L'amor i la vida de la dona") i Dichterliebe ("L'amor del poeta"). Va dirigir la seva atenció a la música orquestral el 1841, completant la primera de les seves quatre simfonies. L'any següent es va concentrar en la música de cambra, escrivint tres quartets de corda, un Quintet per a piano i un Quartet per a piano. Durant la resta de la dècada de 1840, entre atacs de salut mental i física, va compondre una varietat de peces per a piano i altres i va fer amb la seva dona gires de concerts per Europa. La seva única òpera, Genoveva (1850), no va ser un èxit i des de llavors s'ha posat en escena poques vegades.

Schumann i la seva família es van traslladar a Düsseldorf l'any 1850, amb l'esperança que el seu nomenament com a director de música de la ciutat li proporcionés seguretat financera, però la seva timidesa i inestabilitat mental li van dificultar treballar amb la seva orquestra i va haver de dimitir després de tres anys. El 1853 els Schumann van conèixer el jove Johannes Brahms, de vint anys, a qui Schumann va elogiar en un article a la Neue Zeitschrift für Musik. L'any següent la sempre precària salut mental de Schumann es va deteriorar greument. Es va llançar al riu Rin però va ser rescatat i portat a un sanatori privat prop de Bonn, on va viure més de dos anys, morint-hi als 46 anys.

Durant la seva vida, Schumann va ser reconegut per la seva música per a piano, sovint subtilment programàtica, i les seves cançons. Les seves altres obres van ser menys generalment admirades, i durant molts anys hi va haver la creença generalitzada que les seves últimes obres mancaven de la inspiració de la seva música primerenca. Més recentment, aquesta visió ha estat menys prevalent, però encara avui la seva reputació es basa principalment en les seves obres per a piano i les seves cançons de les dècades de 1830 i 1840. Va tenir una influència considerable al segle XIX i més enllà. En el món de parla alemanya, els compositors Gustav Mahler, Richard Strauss, Arnold Schoenberg i, més recentment, Wolfgang Rihm s'han inspirat en la seva música, així com compositors francesos com Georges Bizet, Gabriel Fauré, Claude Debussy i Maurice Ravel. Schumann va tenir una gran influència en l'escola russa de compositors, incloent-hi Anton Rubinstein i Piotr Ilitx Txaikovski.