Roland Barthes (Cherbourg, França, 12 de novembre de 1915-París, 25 de març de 1980)[1] fou un escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura.[2][3]
Dins l'escola estructuralista, influït pel pensament de Saussure i dels formalistes i part de l'anomenat «grup Tel Quel», és un dels grans referents de la teoria de la literatura moderna. La seva aportació més coneguda és l'anomenada «mort de l'autor», formulada en un article de 1967 anomenat precisament així: «La mort de l'autor».
Es tracta d'una reacció davant la crítica tradicional, massa preocupada per l'autor real del text i, per tant, obsessionada per la biografia de l'escriptor. Barthes proposa oblidar-se'n i centrar-se no en allò que l'autor real ha volgut dir, sinó en allò que el lector rep, allò que interpreta. Així, la mort de l'autor es pagaria amb el naixement del lector.
En la mateixa línia, Barthes va proposar la distinció entre text i obra. La segona seria la producció d'un escriptor, de l'autor real, en el seu conjunt. El text, en canvi, seria un fragment, amb qualitat literària, i seria l'autèntic objecte de treball de la teoria de la literatura. Aquest plantejament ha generat controvèrsies, relacionades amb el plantejament dels formalistes sobre el concepte mateix de la literarietat, posant en dubte els paràmetres que fan que un text sigui considerat literatura.