(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1955 (68/69 anys) el Masroig (Priorat) |
Activitat | |
Ocupació | filòloga, activista cultural, activista social |
Membre de | |
Família | |
Pare | Francesc Vernet i Mateu |
Premis | |
|
Roser Vernet Anguera (el Masroig, 1955) és una filòloga i activista cultural i social catalana.
S'inicia en l'activisme en les reunions de joves del Priorat i les terres de l'Ebre al voltant de la lluita antinuclear els darrers anys del franquisme. Després s'integra al Front Nacional de Catalunya i de 1977 a 1984 ha d'exiliar-se a París, Bèlgica i la Catalunya Nord.[1]
Al llarg dels anys ha participat en diferents entitats i plataformes de defensa del territori, especialment en la Plataforma en Defensa del Priorat. Des del 2008 és coordinadora de l'Associació Prioritat, entitat que aglutina el teixit sociocultural i econòmic del Priorat al voltant dels valors del paisatge cultural agrari i impulsa la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la Unesco.[2][3] El 2012 va formar part de la candidatura de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya per Tarragona, ocupant el cinquè lloc de la llista electoral.[4]
Com a escriptora ha estat membre del col·lectiu Ofèlia Dracs[5] membre de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Actualment és presidenta de l'associació «Centre Quim Soler, la literatura i el vi»,[6] que té la seu al Molar,[7] que organitza activitat que vinculen la literatura amb el territori, com el projecte «Priorat en Persona», que convida quatres autors o autores, que són rebuts per quatre persones de la comarca que els mostren la realitat del Priorat.[8] També difon l'obra de l'escriptor Quim Soler, que fou el seu company, mort el 1993.[9]
El 2018 rep la Creu de Sant Jordi «per la seva tasca com a directora del centre Quim Soler al Molar, a la comarca del Priorat, des d'on treballa per preservar l'obra i la memòria del reconegut escriptor. Alhora, hi desenvolupa projectes culturals que relacionen els mons de la literatura i del vi en un sentit ampli i amb la voluntat de vertebrar, singularment, el patrimoni cultural del territori.»[10]