Ryukyuans

Infotaula grup humàRyukyuans
lang=
Okinawa noies a la costa rocosa de Kume Jima - Okinawa Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup etnolingüístic i ètnia Modifica el valor a Wikidata
LlenguaAl Japó: Japonès, Japonès d'Okinawa, llengües ryukyuenques. Diàspora: Portuguès, Anglès, Hawaià
Geografia
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata

Els ryukyuans (琉球民族, Ryūkyū minzoku, okinawenc: Ruuchuu minzuku), també Lewchewan,[1] són els pobles indígenes de les illes Ryūkyū entre les illes de Kyūshū i Taiwan.[2] Políticament viuen a la prefectura d'Okinawa o a la prefectura de Kagoshima. Hi ha diferents subgrups de l'ètnia ryukyuana: els pobles d'Okinawa, Amami, Miyako, Yaeyama i Yonaguni. Les seves llengües formen les llengües ryukyuenques,[3] considerada una de les dues branques de la família de llengües japòniques, al costat del japonès i els seus dialectes.[2]

Els ryukyuans no són un grup minoritari reconegut al Japó, ja que les autoritats japoneses els consideren només un subgrup del poble japonès, similar al poble Yamato. Encara que no es reconegui, els ryukyuans constitueixen el grup minoritari etnolingüístic més gran del Japó, amb 1,3 milions comptant només els que viuen a la prefectura d'Okinawa. Els Ryukyuans també habiten a les illes Amami de la prefectura de Kagoshima. També hi ha una diàspora de ryukyuans considerable. Més de 600.000 ryukyuans ètnics més i els seus descendents estan dispersos en altres llocs del Japó i del món; més habitualment al Brasil i, en menor mesura, a altres territoris on també hi ha una diàspora japonesa molt important. A la majoria dels països, la diàspora dels ryukyuans i la japonesa no es diferencien, de manera que no hi ha estadístiques fiables.

Estudis genètics i antropològics recents indiquen que els ryukyuans estan relacionats significativament amb el poble Yamato (japonesos majoritaris), però també tenen una relació relativament més estreta amb el poble Ainu, en comparació amb el poble Yamato. Això possiblement s'explica amb una ascendència parcialment compartida de la població durant el període Jōmon (pre 10.000 aC - 1.000 aC) i amb la població del període Yayoi (1.000 aC - 300 aC), que eren emigrants de l'Àsia oriental (concretament de la Xina i la península coreana).[4]

Els ryukyuans tenen una cultura específica amb alguns elements matriarcals, religió autòctona i gastronomia pròpia amb una introducció tardana (segle xii) de l'arròs. La població va viure a les illes de forma aïllada durant molts segles, i al segle xiv de les tres entitats dividides d'Okinawa va sorgir el Regne de Ryūkyū (1429-1879) que va continuar el comerç marítim i les relacions tributàries iniciades el 1372 amb la dinastia Ming de la Xina.[2] El 1609 el regne va ser envaït pel Feu de Satsuma, i va mantenir una independència tributària de xinesos i japonesos, sense arribar a ser-ne vassall perquè el Shogunat Tokugawa prohibia el comerç amb la Xina.[5]

El relator especial de les Nacions Unides sobre la discriminació i el racisme Doudou Diène, en el seu informe de 2006,[6] assenyala un nivell perceptible de discriminació i xenofòbia contra els ryukyuans, amb la discriminació més greu que pateixen relacionada amb la seva aversió a les instal·lacions militars nord-americanes a l'arxipèlag. Arran d'això, es va proposar una investigació sobre drets humans fonamentals.[7]

  1. Lewchew and the Lewchewans: Being a narrative of a visit to Lewchew or Loo Choo, in October, 1850. London, 1853. About the Ryukyu Islands. by George Smith
  2. 2,0 2,1 2,2 . ISBN 978-1-61069-018-8. 
  3. Masami Ito , 12-05-2009. Arxivat 19 de maig 2021 a Wayback Machine.
  4. Saitou, Naruya; Tokunaga, Katsushi; Omoto, Keiichi; Niikawa, Norio; Yanagi, Kumiko Journal of Human Genetics, 57, 12, 12-2012, pàg. 787–795. DOI: 10.1038/jhg.2012.114. ISSN: 1435-232X. PMID: 23135232.
  5. Loo, 2014, p. 1–2.
  6. Doudou Diène. «The Special Rapporteur on Contemporary forms of racism, racial discrimination, xenophobia and related intolerance». International Service for Human Rights E/CN.4/2006/16, 18-01-2006. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2017. [Consulta: 11 febrer 2017].
  7. , 3-2006.