SPARC (de l'anglès Scalable Processor ARChitecture) és una arquitectura RISC big-endian. És a dir, una arquitectura amb un conjunt reduït d'instruccions.
Va ser originalment dissenyat per Sun Microsystems i dirigit per l'enginyer Kaa en 1985, es basa en els dissenys RISC I i II de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, definits entre els anys 1980 i 1982.
L'empresa Sun Microsystems va dissenyar aquesta arquitectura i la va llicenciar a altres fabricants com Texas Instruments, Cypress Semiconductor, Fujitsu, LSI Logic entre altres.
SPARC és la primera arquitectura RISC oberta i com tal, les especificacions de disseny estan publicades, així més fabricants de microprocessadors poden desenvolupar el seu propi disseny.
Una de les idees innovadores d'aquesta arquitectura és la finestra de registres que permeten fer fàcilment compiladors d'alt rendiment i una significativa reducció de memòria en les instruccions load/store en relació amb altres arquitectures RISC. Els avantatges s'aprecien sobretot en programes grans.
La CPU SPARC està formada d'una unitat sencera, UI (Integer Unit) que processa l'execució bàsica i una FPU (Floating-Point Unit) que executa les operacions i càlculs de reals. La IU i la FPU poden o no estar integrades en el mateix xip.
Encara que no és una part formal de l'arquitectura, els PCs basats amb sistemes SPARC de Sun Microsystems tenen una unitat de maneig de memòria (MMU) i un gran caché d'adreces virtuals (per a instruccions i dades) que estan disposats perifèricament sobre un bus de dades i adreces de 32 bits.