La Màquina Experimental de Petita Escala de Manchester (en anglès "Manchester Small-Scale Experimental Machine", SSEM), anomenada Baby, va ser el primer ordinador del món amb un programa emmagatzemat. Va ser desenvolupat a la Universitat de Manchester per Frederic C. Williams, Tom Kilburn i Geoffrey Tootill, i va executar el seu primer programa el 21 de juny de 1948.[1]
La màquina va ser dissenyada i construïda com a banc de prova del tub Williams, un dels primers tipus de memòries d'ordinador, no com un ordinador pràctic. No obstant això, el seu exitós resultat va motivar el desenvolupament de l'ordinador Manchester Mark I, el qual va permetre el desenvolupament del Ferranti Mark I, el primer ordinador disponible comercialment i de propòsit general.[2]
El SSEM tenia paraules de 32 bits de llarg i emmagatzemava fins a 32 paraules. Tres bits eren usats pel codi d'instrucció, donant un màxim de vuit instruccions, de les quals només set estaven definides. Tres programes van ser escrits per al SSEM: el primer calculava el factor més alt de 218, consistia en 17 instruccions i va trigar 52 minuts per arribar a la resposta després de realitzar 3,5 milions d'operacions.
- ↑ Enticknap, Nicholas (Summer 1998), "Computing s Golden Jubilee", Resurrection (The Computer Conservation Society) (no. 20), ISSN 0958-7403, <http://www.cs.man.ac.uk/CCS/res/res20.htm#d>. Consulta: 19 abril 2008
- ↑ Napper, R. B. E., <http://www.computer50.org/mark1/mark1intro.html>. Consulta: 4 novembre 2008