Per a altres significats, vegeu «Sabata (trilogia)». |
La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia. Serveix per a protegir el peu, així com per a l'estabilitat i resistència damunt el terreny.[1]
El cos de la sabata, que cobreix el peu, s'anomena empenya. La part inferior, en contacte amb el terra, és la sola. La sabata pot ser tancada, o bé tancar amb sivella, si bé el més habitual avui dia és que tanqui amb cordons, passats per ullets; llavors el conjunt reposa sobre una llengüeta, per motius de comoditat. D'ençà finals del segle xviii s'ha generalitzat la sabata reforçada amb taló.
Tradicionalment les sabates eren de forma única per a tots dos peus, i era costum anar-les canviant de peu per tal d'evitar que es deformessin excessivament; no fou fins a les primeres dècades del segle xix que es generalitzà el parell de sabates amb forma específica per als peus dret i esquerre.