Sagrera

Aquest article tracta sobre un concepte d'història de la religió. Si cerqueu els llocs amb aquest nom, vegeu «la Sagrera (desambiguació)».

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat. El terme apareix esmentat en diversos concilis visigòtics que fixen la distància d'inviolabilitat de trenta passes al voltant d'esglésies, dins la qual hi solia haver els cementiris (681). Tot i la sacralització del voltant dels temples, no fou fins a les assemblees de Pau i Treva de Déu que limitaren les accions violentes en un període, el segle xi, quan les sagreres esdevingueren veritables nuclis permanents d'habitació. En aquesta època, l'Església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de sagrari (la sagrera o conjunt de sagrers), això és, un radi de trenta passes al voltant d'una església o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió. Com hem dit, l'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples tot cercant la protecció.

Així les sagreres delimitaven un espai de territori on les propietats i les persones gaudien d'una certa protecció a l'empara de la inviolabilitat de l'Església. Aquest sembla l'origen del terme cellera, un espai amb cellers o on emmagatzemar aliments.[1] Sembla que el terme sagrera caigué en desús en relació als nous pobles, a partir del segle xii, enfront de cellera, que pervisqué fins ben entrat el segle xiv en la denominació del poblament que hi havia al voltant de temples; si més no, en terres dels bisbats d'Elna, Girona i Barcelona, on les celleres (o antigues sagreres) podrien representar, segons diverses estimacions, entre el 30 i el 40 % de l'origen dels pobles.[1] Tanmateix, el terme cellera no apareix en els diccionaris moderns. Aquest és l'origen d'uns pocs topònims majors com la Cellera de Ter, i l'origen de llocs com Sallent, Cervià de Ter, Sarrià de Ter o Celrà.

  1. 1,0 1,1 Mallorquí, Elvis «Les celleres medievals de les terres de Girona» ( PDF). Quaderns de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans, 21, 2009, p. 117 a 148 [Consulta: 1r febrer 2012]. «Inclou una extensa, tot i que possiblement no exhaustiva, relació de celleres als ardiaconats de Girona i la Selva»