Sahelanthropus tchadensis  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Gènere | Sahelanthropus |
| Espècie | Sahelanthropus tchadensis Brunet et al., 2002 |
| Tipus taxonòmic | TM 266-01-060-1 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Txad |
.svg){kind=icon}
El sahelantrop (Sahelanthropus tchadensis) és un homínid extint que va viure fa uns 7 milions d'anys i que es creu que podria correspondre a l'últim avantpassat comú dels ximpanzés i el gènere Homo, és a dir, el primer homínid.
Entre el 2001 i el 2002 es van trobar, al desert de Djurab, al Txad, diverses restes fòssils: un crani, els fragments d'una mandíbula i algunes dents d'un hominini. L'individu, al qual pertanyien aquestes restes, va ser batejat amb el nom Toumaï ('Esperança de viure' en la llengua local).[1]
Tenia un volum cerebral de 340 a 360 cm³ i un rostre semblant al dels humans però amb ullals com els micos. No s'ha pogut determinar si era bípede, tot i que hi ha raons per creure que era així, ja que el forat magne en el crani està desplaçat cap avall respecte de la posició que ocupa en els ximpanzés moderns.[1]
En considerar que la divergència entre humans i ximpanzés va començar fa uns 5 milions d'anys. Es creu que els Sahelanthropus (de fa 7 milions d'anys) no eren antecedents dels ximpanzés sinó de tots dos grups alhora. El material descobert és escàs i és difícil fer una interpretació segura; tot i així, hi ha la certesa que es tracta d'un dels primers homininis.[1]
Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[2]
| Hominini |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Barbujani, Guido; Brunelli, Andrea. La vuelta al mundo en seis millones de años. Madrid: Alianza Editorial, 2021. ISBN 978-84-1362-073-2.
- ↑ Parins-Fukuchi, C.; Greiner, E.; MacLatchy, L. M.; Fisher, D. C. «Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record». Paleobiology, vol. 45, 2, 2019, pàg. 378–393. Bibcode: 2019Pbio...45..378P. DOI: 10.1017/pab.2019.12.