| Tipus | llengua, llengua morta i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | extinta |
| Autòcton de | Costa central Califòrnia |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada (hoka?) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sln |
| Glottolog | sali1253 |
| Ethnologue | sln |
| IETF | sln |
El salinan (castellà salinero) va ser la llengua dels indígenes salinan de la costa central de Califòrnia, Estats Units. Es considera extingida des de la mort de l'últim parlant en 1958.
Aquesta llengua està avalada per fonts colonials tals com Sitjar (1860), encara que la principal documentació publicada és de Mason (1918). El principal estudi gramàtic modern, basat en dades de Mason i en notes de camp de John Peabody Harrington i de William H. Jacobsen, correspon a Turner (1987), que també conté una bibliografia completa de les seves fonts així com una discussió sobre la seva ortografia.
Es reconeixen dos dialectes, antoniano i migueleño, associats amb les missions de San Antonio i San Miguel, respectivament. Pot haver existit un tercer dialecte, el playano, com se suggereix per l'esment d'una subdivisió dels salinan, però no se'n coneix res des del punt de vista lingüístic.