| Nom en la llengua original | (gv) Sauin  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | dia festiu | ||
| Dia | 1r de novembre | ||
| Part d'una sèrie de |
| Mitologia celta |
|---|
 |
| Mitologia gaèlica |
| Mitologia britònica |
| Conceptes |
| Vocacions religioses |
| Festivals |
El Samhain (pronunciat /s'amhajn/) era una festivitat celta celebrada entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Segons el folklore i la mitologia celta irlandesa i gallega, marcava l'inici de la meitat «fosca» de l'any celta (per als celtes, l'any estava format per dos temps: el temps fosc i el temps clar). És a dir, indicava l'arribada dels mesos d'hivern.[1]
Alhora, també era l'any nou del calendari celta. Per tant, es tractava d'unes dates de transició (el pas d'un any al següent). Aquesta liminalitat provocava, d'acord amb la mitologia, l'obertura del «vel» que separava aquest món de l'altre món. Així doncs, es permetia el contacte amb els éssers sobrenaturals de l'altre món i la visita dels avantpassats. Això enllaça amb la festivitat de Tots Sants o la Castanyada, anomenada Halloween en els països anglosaxons.[2]
Aquesta festa és esmentada en nombrosos relats èpics irlandesos i gallecs. A més, es troba a la Gàl·lia amb el nom de Samonios, en particular en una menció del Calendari de Coligny, que la col·loca al mes que correspon aproximadament a novembre.[2]
Actualment, el Samhain és reapropiat i reivindicat per diferents corrents neopagans com ara la Wicca i el druïdisme. S'estableix com una de les principals festivitats del seu calendari litúrgic anomenat Roda de l'Any. A partir del que hom creu saber sobre Samhain, se'l concep com a l'any nou d'aquest calendari, així com un temps per al record dels avantpassats, coincidint amb la fi de les collites. A més, es considera una data tradicionalment destinada a realitzar presagis i endevinacions,[3] i favorable per a deixar ofrenes i obsequis per a les ànimes dels morts. És una data considerada tradicionalment excel·lent per a realitzar presagis i endevinacions, i on deixen ofrenes als llindars i obsequis per a les ànimes dels morts.[1]
Hi ha una teoria que argumenta que es tracta de l'arrel celta de Tots Sants i Halloween. Un dels elements que es creuen que perduren de Samhain és l'ús de les carabasses tallades amb cares i il·luminades amb espelmes (a partir del personatge fictici Jack o'Lanterns).[2]
A Galícia perdura amb el nom de Samaín (Samaim en gallec reintegrat i portuguès).[3]
- ↑ 1,0 1,1 Le Roux, Françoise; Christian-J. Guyonvarc'h. Les fêtes celtiques. Fouesnant: Yoran Embanner, 2015, p. 35-38, 49, 58-59. ISBN 9782367470160.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jouët, Philippe. Dictionnaire de la mythologie et de la religion celtiques. Fouesnant: Yoran Embanner, 2012, p. 1041-1043. ISBN 9782914855921.
- ↑ 3,0 3,1 Soares, André Luiz. Samhain ao Halloween: Da festividade céltica a comemoração americana (tesi) (en portuguès). Cabo Frio: Universidade Veiga de Almeida, 2013, p. 25.