San Pedro el Viejo

Aquest article tracta sobre l'edifici de Jaca. Si cerqueu l'edifici d'Osca, vegeu «Monestir de Sant Pere el Vell».

San Pedro el Viejo
Epònim	Sant Pere
Dades
Tipus	Església en ruïnes i jaciment arqueològic
Data de dissolució o abolició	1841
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura preromànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Jaca (província d'Osca) i Jacetània (Aragó)

San Pedro el Viejo és l'antiga església monacal d'un monestir que es va fundar, en opinió de Domingo J. Buesa, al voltant de l'any 920 al municipi de Jaca, pel Comte Galí II Asnar, amb monjos duts de San Pedro de Siresa, i del qual actualment no queda constància.^[1]

De l'església es té constància, a més de per documentació existent, per les excavacions que es van dur a terme, a principis del segle xxi, dirigides per Julia Justes Floría, que van permetre descobrir les restes del que va haver de ser l'antiga església de San Pedro el Viejo.^[2] El temple descobert presentava planta rectangular petita amb una capçalera i un altar perfectament definits, i els arqueòlegs van considerar que les restes podien datar-se en la primera meitat del segle x, al voltant de l'any 922 o 930.^[3]

Juntament amb les ruïnes de l'església també es van trobar dues zones de necròpolis situades respectivament al sud i al nord de l'església, que van haver d'estar en ús des de mitjan segle x al segle xix, per la varietat de tipologia dels enterraments. Els experts consideren que els enterraments més antics podrien datar-se entre els segles XI i el xiv.^[3]

Finalment es va considerar oportú després de la documentació de la troballa, tornar a cobrir-los, tapant-se amb una malla i posteriorment amb sorra que acabava amb una capa de grava.^[4]