San Salvador

Per a altres significats, vegeu «San Salvador (desambiguació)».

San Salvador

Tipus	gran ciutat, entitat territorial administrativa i district of El Salvador (en)
Epònim	Jesús de Natzaret
Localització
13° 41′ 56″ N, 89° 11′ 29″ O / 13.699°N,89.1914°O / 13.699; -89.1914
Estat	El Salvador
Departament	Departament de San Salvador
Municipi	Central San Salvador (en)
Capital de	Central San Salvador (en) Departament de San Salvador (1824–) El Salvador (–1841)
Població humana
Població	316.090 (2007) (4.374,95 hab./km²)
Geografia
Part de	Western El Salvador (en)
Superfície	72,25 km²
Altitud	658 m
Creació	1r abril 1525
Organització política
• Cap de govern	Mario Edgardo Durán Gavidia (2021–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−06:00
Altres
Agermanament amb	Madrid Santo Domingo Montreal Caracas Ciutat de Mèxic (1979–) Taipei (1993–) Monterrey (1996–) Washington DC (2018–)
Lloc web	sansalvador.gob.sv

San Salvador és la capital i ciutat més gran de la República del Salvador i una de les ciutats més poblades de l'Amèrica Central. El 2007 tenia 316.090 habitants.^[1] L'Àrea Metropolitana de San Salvador, que comprèn la pròpia capital i 13 dels seus municipis, té una població de 2.404.097 habitants. Situada al departament de San Salvador,^[2] acull les seus de govern, dels tres poders de l'estat, les principals empreses d'economia, desenvolupament, telecomunicacions, ambaixades, hotels de primera categoria, Centre internacional de Fires i Convencions (CIFCO), així com la residència oficial del President de la República, Casa Presidencial del Salvador, els principals museus de país, zones residencials, econòmiques i comercials, monuments i les principals seus de serveis econòmics, polítics, de moda, art i desenvolupament del Salvador.^[3]

Va ser fundada l'1 d'abril de 1525 pel capità espanyol Gonzalo de Alvarado en compliment de les ordres del seu germà Pedro de Alvarado, a prop d'on els pipils tenien la seva capital, Cuscatlán. El 1528 es va refundar. Va ser un important centre comercial durant la colonització espanyola, a causa de l'agricultura de l'anyil, i es va convertir en la seu de l'Alcaldia Mayor, Intendència i la Província del territori que, en la seva major part, avui conforma El Salvador.

A San Salvador van tenir lloc els primers dos alçaments de l'istme en contra les autoritats de la corona espanyola al voltant de 1811. Més tard va sostenir la seva autonomia durant l'annexió al Primer Imperi Mexicà, al qual es va annexionar durant un breu període. Després que la Ciutat de Guatemala actués com a capital de la República Federal de Centreamèrica, entre 1824 i 1834 (a més d'un breu període en què ho va ser Sonsonate), San Salvador va prendre el relleu entre el període 1834 i 1840, per la qual cosa es va crear un Districte Federal que incloïa a San Salvador i a diversos municipis de la perifèria.

Amb el desenvolupament de l'agricultura del cafè, la ciutat va tenir un notable desenvolupament en la seva infraestructura des de finals del segle xix. Amb tot, atès que es troba en una zona altament sísmica, ha patit diversos terratrèmols al llarg de la seva història.^[4] Resten només fotografies, retrats o plànols de les antigues edificacions colonials, com ara l'antiga catedral i aqüeducte. El terratrèmol de 1872, per exemple, va provocar que San Salvador fos reconstruït amb edificacions de fusta o de ferro importades des de Bèlgica. Els últims terratrèmols d'importància van tenir lloc el 13 de gener i el 13 de febrer de 2001, tot i que aquests van ser més greus als departaments de La Libertad, San Vicente, Cuscatlán i Usulután.

La ciutat és també la seu de l'Arquebisbat de San Salvador, així com moltes branques protestants del cristianisme. El Sistema d'Integració Centreamericana (SICA) hi té la seu. En l'àmbit esportiu, ha acollit els Jocs Centreamericans i del Carib en 1935 i 2002 i els Jocs Esportius Centroamericans en 1977 i 1994.