Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 21′ 58″ N, 1° 45′ 15″ E / 41.366111111111°N,1.7541666666667°E / 41.366111111111; 1.7541666666667
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Alt Penedès
Capital	Sant Cugat Sesgarrigues
Població humana
Població	1.026 (2023) (165,48 hab./km²)
Llars	16 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	6,2 km²
Altitud	266 m
Limita amb	Avinyonet del Penedès Vilafranca del Penedès Olèrdola la Granada
Identificador descriptiu
Codi postal	08798
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08206
Codi IDESCAT	082068
Lloc web	santcugatsesgarrigues.cat

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El poble de Sant Cugat Sesgarrigues (266 m, d'altitud) és a la part septentrional del terme. L'església parroquial, que centra la població, és dedicada a sant Cugat màrtir, en record de l'antiga jurisdicció monàstica. L'edifici, molt ampliat i modificat, sembla reconstruït aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El seu precedent immediat era una església gòtica.

Les Cases Roges (252 m d'altitud) és un nucli de població format al llarg de la carretera de Barcelona a València a 1 km del cap del municipi, situat sobre el Puig de la Torrota. Al SE de la caseria passa la riera de Sant Marçal. S'hi descobriren restes de construccions ibèriques. Les Cases Roges tenien una població de 98 habitants el 1970 en poblament aglomerat i 55 en disseminat.

Puigcigró és una antiga quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El lloc és esmentat el 1160 en una venda de terres de Puig-roig i del terme de Ferran, per tant l'extrem occidental del terme de Sant Cugat, tal vegada a redós del Puig del Pi de Capellades (261 m). També s'esmenta en la cessió del castell de Ferran a Santes Creus per Geralda de Montclús, que el tenia per donació de Guerau de Cervelló, el seu primer marit, en data de l'any 1231. Al còdex de fra Bernat Mallol --segons transcripció i comentaris de Fort i Cogul--, escrit al segle xv (1413-15), hi ha alguns esments de Puig-ciuró que situen millor la dita quadra. Es fa menció de camins que de Puigciuró anaven a Santa Maria dels Horts i a la quadra de les Quarterades, en direcció a Melió. També hi havia un viarany que anava de Puig-ciuró a Puig-roig.^[1]