Santuari d'Ise

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santuari d'Ise
Imatge
Nom en la llengua original(ja) 伊勢神宮
(ja) 伊勢大神宮 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJingū (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deVint-i-dos santuaris Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaIse-Shima National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció4 aC Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Jingū Shikinen Sengū (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAmaterasu Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicShinmei zukuri Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIse (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 27′ 18″ N, 136° 43′ 33″ E / 34.455°N,136.72583333333°E / 34.455; 136.72583333333
Format perKōtaijingū (en) Tradueix
Toyouke Daijingū (en) Tradueix
list of the 125 Jingū shrines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tresors Nacionals del Japó
Lloc webisejingu.or.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: isejingu.official Instagram: isejingu.official Youtube: UCSgmtMZhhjCfzRZo_nWc1sg Modifica el valor a Wikidata

El Santuari d'Ise (en japonès: 伊勢神宮, Ise-jingū), també conegut com el Gran Santuari d'Ise (伊勢大神宮, Ise-Daijingū) i oficialment com El Santuari (神宮, Jingū), és el santuari del xintoisme més important del Japó,[1] considerat el lloc més sagrat d'aquesta religió.[2][3] Es localitza a la ciutat d'Ise, en el centre de la prefectura de Mie, a la regió central-sud del país. La zona on se situa el Santuari forma part del Parc Nacional Ise-Shima, que inclou a més a més d'altres llocs sagrats i històrics, com ara Meoto Iwa i el Saiku -residència imperial durant l'era Heian-. El Santuari és esmentat als dos llibres més antics del Japó, el Kojiki i el Nihonshoki, escrits a començaments del segle viii, en què s'esmenta que la fundació llegendària del Santuari va ser realitzada l'any 4 aC.,[4] per la princesa Yamatohime-no-mikoto, filla de l'Emperador Suinin.

El Santuari d'Ise es compon de dos santuaris principals: el Santuari Interior (内宮, Naikū) i el Santuari Exterior (外宮, Gekū), situat a uns sis quilòmetres al nord-oest del primer. A més, aquests dos complexos posseeixen uns cent vint-i-tres santuaris subordinats de diverses categories, noranta-u a Naikū i trenta-dos a Gekū, sumant en total cent vint-i-cinc santuaris.[5] El complex de Naikū està dedicat a l'adoració de Amaterasu Ōmikami, la deessa xintoista del Sol i avantpassada de la Família Imperial del Japó, per la qual cosa està sota la cura i la protecció d'aquesta, concretament del summe sacerdot i de la summa sacerdotessa, descendents tots dos de l'emperador del Japó. El complex de Gekū està dedicat a l'adoració de Toyouke no Ōmikami, deessa dels cereals, el vestit, l'aliment, l'habitatge, l'agricultura i la indústria.[6] Posseeix un estil arquitectònic arcaic conegut com a Shinmeizukuri, representatiu d'un autèntic estil japonès, que reflecteix l'estil Shintō tardà, previ a l'arribada del budisme al Japó al segle vi i que és comú a tota la prefectura d'Ise.[7]

Al Santuari d'Ise hi ha a més un bosc amb arbres sagrats i diferents zones on s'elaboren productes que són utilitzats com a ofrenes sagrades: un camp d'arròs, una salina, un hort, factories tradicionals de seda, cànem i terrisseria, llocs d'assecat de peix, etc. També posseeix algunes àrees culturals com una biblioteca i tres museus, així com altres edificacions annexes.[8] Dins del Santuari tenen lloc una gran quantitat de cerimònies religioses diàries basades en els cicles agrícoles, indispensables en l'economia japonesa tradicional. Aquestes activitats estan organitzades per una jerarquia eclesiàstica que és l'encarregada de manejar els elements sagrats que són usats com a ofrenes: aigua, foc, aliments, seda, fusta, música i dansa, etc.[9] Tots els anys, creients procedents de tot el país acudeixen en peregrinació al Santuari, fet conegut com a O-Ise-Mairi, ja que, segons la tradició, els practicants del Shintō han d'acudir al santuari almenys una vegada en la seva vida. Primer ho fan al Gekū per posteriorment peregrinar al Naikū, malgrat que aquest sector és accessible només de vegades especials.[10][11] Els santuaris principals de cada complex no són accessibles al públic i només poden ser vists a certa distància, des de darrere d'unes tanques.

Mapa de la prefectura d'Ise, mostrant l'àrea que abasta tots els santuaris i establiments subordinats al Santuari d'Ise.
  1. ↑ Jinja Honchō – Jinja (Shinto Shrines) (en angl``es)
  2. ↑ Pàgina oficial del Santuari d'Ise – The relation between nature and Shinto religion (anglès)
  3. ↑ Templos y lugares sagrados: Gran Santuari d'Ise
  4. ↑ Encyclopedia Britannica - Ise Shrine (anglès)
  5. ↑ Pàgina oficial del Santuari d'Ise – About Ise Jingu Arxivat 2012-05-30 at Archive.is (anglès)
  6. ↑ «Pàgina oficial del Santuari d'Ise -». Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 24 novembre 2016].
  7. ↑ «Joan Stanley-Baker (2000). Arte Japonés: Los Santuarios Sintoístas (p. 9 – 10) (en castellà)». Arxivat de l'original el 2004-12-21. [Consulta: 21 desembre 2004].
  8. ↑ Pàgina oficial del Santuari d'Ise – The Cultural Facilities of Ise Jingu Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine. (anglès)
  9. ↑ Pàgina oficial del Santuari d'Ise - The Annual Cycle of Ceremonias and Rice (anglès)
  10. ↑ Página oficial del Santuario de Ise - The suggested route for worshiping (anglès)
  11. ↑ Pàgina oficial del Santuari d'Ise - The suggested route for worshiping (anglès)