Informació general | |
---|---|
Tipus | model de coet |
Fabricant | Boeing, North American Aviation, Douglas Aircraft Company i IBM |
Pais d'origen | Retirat |
Primer vol | 9 novembre 1967 (vol espacial no tripulat) 21 desembre 1968 (Apollo 8) (vol espacial tripulat) |
Últim vol | 14 maig 1973 |
Combustible | RP-1/LOX |
Número de vols | 13 |
Estat | Retirat |
Càrrega útil a LEO | 118.800 kg |
Punt de sortida | complex de llançament 39 |
Especificacions | |
Format per
| |
Massa | 2.822.171 kg 2.965.241 kg 238.229 kg 245.819 kg 1.955.691 kg |
Dimensions
| |
Alçada | 110,65 m i 104,86 m |
Diàmetre | 10,06 m |
|
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA. El seu disseny estigué a càrrec de Wernher von Braun al Marshall Space Flight Center (Centre de vol espacial Marshall) i els seus principals constructors foren Boeing, North American Aviation, Douglas Aircraft Company i IBM. Fou el més gran de la família de coets Saturn. Era un coet homologat per a vols tripulats.
En els seus vols el Saturn V consta de tres trams: el primer tram S-IC, el segon S-II i S-IVB com últim tram. En els tres es feia servir oxigen líquid (LOX) com a oxidant. Al primer tram es feia servir RP-1 (querosè altament refinat) com a combustible, mentre que els altres dos trams utilitzaven hidrogen líquid (LH2). En una missió, de mitjana, el coet funcionava durant uns 20 minuts.
La NASA llançà tretze coets Saturn V entre el 1967 i el 1973 sense cap pèrdua de càrrega útil, tot i que els Apollo 6 i Apollo 13 tingueren problemes de motors. La principal càrrega per aquests coets foren les naus Apollo que portaren els astronautes de la NASA a la Lluna.[1]
També fou utilitzat per llançar l'estació espacial Skylab, però el projecte per utilitzar-lo com vehicle llançador per sondes a Mart fou cancel·lat.