Savoraïm (en arameu: סבוראים en singular: Savorà «aquell que pensa» o «aquell que pondera») és un terme usat en la història del poble jueu per designar als savis rabínics que van viure des del final del període dels Amoraïm, al voltant de l'any 500 EC, fins al principi dels Gueonim, al voltant de l'any 625 EC.[1] Com a grup, també són anomenats Rabeinu Sevorai o Rabanan Saborai, i van poder haver jugat un rol important en donar al Talmud l'estructura actual. Estudiosos moderns també usen el terme Stamaim pels autors de comentaris no atribuïts a cap mestre de la Guemarà.
- ↑ La data difereix d'un quranta anys segons que es pren la referència històrica o la tradicional