Schneebergita | |
---|---|
Fórmula química | BiCo₂(AsO₄)₂(OH)·H₂O |
Epònim | Schneeberg |
Localitat tipus | Districte miner de Roter Berg, Zschorlau, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CG.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CG.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,005 Å; b = 6,211 Å; c = 7,44 Å; β = 115,19° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m |
Color | blanc-beix a marró groguenc, marró |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4 a 4,5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanc a marró pàl·lid |
Densitat | 5,28 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,930 nβ = 1,950 nγ = 1,980 |
Birefringència | δ = 0,050 |
Pleocroisme | feble |
Angle 2V | calculat: 85° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1999-027 |
Any d'aprovació | 1999 |
Símbol | Snb |
Referències | [1] |
La schneebergita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la tsumcorita.
Antigament el nom schneebergita va ser utilitzat per Brezina el 1880 per descriure una nova fase de l'antimonat de calci descobert a la mina de Monteneve (mina de Schneeberg) al Tirol. Més tard, el 1932 es va demostrar que era isomorf amb la romeïta, de la qual se'n considera ara una varietat i que encara es coneix com Schneebergita (de Brezina), i amb la qual no s'ha de confondre. El 1999 va ser triat novament aquest nom per a aquest nou arsenat.[2]