Segona guerra del Congo

Infotaula de conflicte militarSegona guerra del Congo
conflictes al Congo
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data2 d'agost de 1998 - 18 de juliol de 2003
LlocRepública Democràtica del Congo Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Democràtica del Congo Modifica el valor a Wikidata
ResultatResultat incert. Acords de Sun City i creació d'un govern de concentració presidit per Joseph Kabila i amb Jean-Pierre Bemba com a primer ministre. Retirada de les tropes ruandeses. Continuació del conflicte a la regió d'Ituri i començament del conflicte al Kivu
Bàndols
Pro-govern:
República Democràtica del Congo R.D. del Congo
Angola Angola
Txad Txad
Namíbia Namíbia
Zimbàbue Zimbàbue
Forces anti-ugandeses:

Exèrcit de Resistència del Senyor Exèrcit de Resistència del Senyor
Altres grups opositors Milícies anti-ruandeses:
FDLR
Mai-Mai i altres

Milícies anti-Burundi 		Diferents forces guerrilleres
amb el suport de:
Uganda Uganda
Rwanda Ruanda
Burundi Burundi
Comandants
República Democràtica del Congo Laurent-Désiré Kabila
República Democràtica del Congo Joseph Kabila
Namíbia Sam Nujoma
Zimbabwe Robert Mugabe
Zimbabwe Emmerson Mnangagwa
Zimbabwe Constantine Chiwenga
Zimbabwe Perence Shiri
Angola José Eduardo dos Santos
Txad Idriss Déby
Joseph Padiri (Mai-Mai),
Dunia Lengwama (Mai-Mai) 		República Democràtica del Congo Jean-Pierre Bemba (MLC)[1]
República Democràtica del Congo Ernest Wamba dia Wamba (RCD)
República Democràtica del Congo Laurent Nkunda (grups Tutsi)
Uganda Yoweri Museveni
Rwanda Paul Kagame
Burundi Pierre Buyoya
Forces
República Democràtica del Congo 45.000-55.000 (1998)[2]
República Democràtica del Congo 100.000 (2003)[3]
10.000-15.000 aliats estrangers[2]
- Mai-Mai: 20-30.000 milicians[4]
- Hutus: 20.000[4] 		Rwanda 4.000-20.000[5]
Uganda 6.000-15.000[2]
Burundi 8.000-10.000[6]
- RDC: 15.000-60.000[2]
- MLC: 10.000-15.000[2]
Baixes
2,7–5,4 milions de morts (1998–present)[7][8] més de 350.000 (morts violentes entre 1998–2001)[9][10]

La segona guerra del Congo va ser el conflicte armat que va tenir lloc en gran part del territori de la República Democràtica del Congo (l'antic Zaire), posteriorment a la Primera Guerra del Congo. Aquest conflicte es va iniciar el 1998 i va acabar formalment el 2003, quan va assumir el poder un govern de transició sota els termes de l'Acord de Pretòria. Els combatents provenien de nou nacions (a més que s'hi hagi dins del país vint faccions armades diferents), la qual cosa el converteix en el conflicte continental africà més gran del que es tingui notícia. Coneguda també com a Guerra Mundial Africana, Gran Guerra de l'Àfrica o la Guerra del coltan, ha provocat la mort d'uns 5,4 milions de persones,[11] la majoria d'elles per gana i malalties curables. Dins d'aquests greus fets, es considera a aquest episodi el més àlgid dins de l'anomenat «genocidi congolès». Aquesta tràgica xifra va fer d'aquesta guerra el conflicte més mortífer des de la Segona Guerra Mundial, i això sense comptar els milions de desplaçats i refugiats als països veïns. Malgrat la pau formal assolida el juliol de 2003 a Pretòria i l'acord dels intervinents d'establir un govern d'unitat nacional, la institucionalitat estatal continua sent feble i escassa a grans sectors del país, els quals sofreixen encara brots esporàdics de violència. La migració forçada d'habitants continua dessagnant la regió en una crisi que sembla no acabar, mentre que l'esquiva pau encara no ha arribat a totes les regions.

  1. ↑ Farrès: p. 85
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Uppsala conflict data expansion. Non-state actor information. Codebook Arxivat 2012-01-21 a Wayback Machine. pp. 137-141
  3. ↑ «Summary Overview of Security Sector Reform Processes in the DRC - ISS Situation Reports - 6 de enero de 2005». Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 28 març 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 «De re militari: muertos en Guerras, Dictaduras y Genocidios». Arxivat de l'original el 2013-03-30. [Consulta: 28 març 2013].
  5. ↑ «Africa's great war». The Economist, 04-07-2002. Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine.
  6. ↑ Africa South of the Sahara 2004, per Europa Publications, pp. 140, Routledge, 2003.
  7. ↑ Coghlan B; Dofara, David; Otto, Brad; Clements, Mark; Stewart, Tony; Brennan RJ; Ngoy P; 3 «Mortality in the Democratic Republic of Congo: a nationwide survey». Lancet, 367, 9504, gener 2006, pàg. 44–51. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2012. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)67923-3. PMID: 16399152 [Consulta: 27 desembre 2011].
  8. ↑ [Staff] (20100120) "DR Congo war deaths 'exaggerated'" Arxivat 2010-01-21 a Wayback Machine. BBC News
  9. ↑ International Rescue Committee Congo Crisis Arxivat 2010-08-29 a Wayback Machine. International Rescue Committee
  10. ↑ Les Roberts i altres (2001) Mortalitat a l'est de la República Democràtica del Congo: Results from Eleven Mortality Surveys (PDF) Arxivat 2012-04-27 a Wayback Machine. (Report) International Rescue Committee
  11. ↑ «Congo war-driven crisis kills 45,000 a month-study» (en anglès). Reuters, 22-01-2008. Arxivat de l'original el 2010-08-10. [Consulta: 22 febrer 2013].