Selinunt

Per a altres significats, vegeu «Selinunt (desambiguació)».

Selinunt

Σελινοΰς (el)
Tipus	jaciment arqueològic grec, polis, parc arqueològic i museu d'una entitat pública
Localització
37° 35′ 01″ N, 12° 49′ 29″ E / 37.58361°N,12.82472°E / 37.58361; 12.82472
País	Itàlia
Regió amb Estatut Especial	Sicília
Lliure consorci comunal	Lliure Consorci Comunal de Trapani
Municipi	Castelvetrano
Geografia
Superfície	400 m²
Dades històriques
Fundador	Mègara Hiblea
Cronologia 628 aC 651 aC
Dissolució	250 aC
Esdeveniment clau 409 aC batalla de Selinunt
Identificador descriptiu
Codi postal	91022
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Patrimoni monumental d'Itàlia
Lloc web	selinunte.gov.it

Selinunt (grec antic: Σελινοῦς, llatí: Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci)^[1] fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).

Selinunt, en el període clàssic, va ser un ric centre comercial de la Magna Grècia. Va tenir un conflicte permanent amb Segesta, ciutat aliada d'Atenes. No obstant això, els atenesos van ser vençuts pels siracusanos i Segesta va demanar ajuda a Cartago. Diodor Sícul explica que el comandant cartaginès Anníbal Magon, en el 409 aC, va destruir Selinunt després d'un setge que es va saldar amb 16.000 morts i 5.000 presoners. La ciutat va ser assetjada durant nou dies per un exèrcit de 100.000 cartaginesos. Després d'aquest desastre, Selinunt va tornar a ser habitada fins que durant la Primera Guerra púnica, cap al 250 aC, els cartaginesos van traslladar la seua població a Lilibèon.

El jaciment arqueològic, en el qual destaquen les restes de les fortificacions i nombrosos temples d'ordre dòric, es considera el més extens d'Itàlia i també d'Europa.