Selinunt

Per a altres significats, vegeu «Selinunt (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSelinunt
Σελινοΰς (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusjaciment arqueològic grec, polis, parc arqueològic i museu d'una entitat pública Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 37° 35′ 01″ N, 12° 49′ 29″ E / 37.58361°N,12.82472°E / 37.58361; 12.82472
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Lliure consorci comunalLliure Consorci Comunal de Trapani
MunicipiCastelvetrano Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície400 m² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorMègara Hiblea Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
628 aC
651 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució250 aC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal91022 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Patrimoni monumental d'Itàlia

Lloc webselinunte.gov.it Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa

Selinunt (grec antic: Σελινοῦς, llatí: Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci)[1] fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).

Selinunt, en el període clàssic, va ser un ric centre comercial de la Magna Grècia. Va tenir un conflicte permanent amb Segesta, ciutat aliada d'Atenes. No obstant això, els atenesos van ser vençuts pels siracusanos i Segesta va demanar ajuda a Cartago. Diodor Sícul explica que el comandant cartaginès Anníbal Magon, en el 409 aC, va destruir Selinunt després d'un setge que es va saldar amb 16.000 morts i 5.000 presoners. La ciutat va ser assetjada durant nou dies per un exèrcit de 100.000 cartaginesos. Després d'aquest desastre, Selinunt va tornar a ser habitada fins que durant la Primera Guerra púnica, cap al 250 aC, els cartaginesos van traslladar la seua població a Lilibèon.

El jaciment arqueològic, en el qual destaquen les restes de les fortificacions i nombrosos temples d'ordre dòric, es considera el més extens d'Itàlia i també d'Europa.

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1508. ISBN 9788441224223.