Aquest article tracta sobre el grup d'elements de la taula periòdica (metal·loides). Si cerqueu el tipus de sòlid en funció de la seva conductivitat, vegeu «semi metalls». |
Els semimetalls són una de les tres categories principals d'elements químics, juntament amb els metalls i els no-metalls. Tenen propietats químiques intermèdies entre les dels uns i les dels altres.[1] Els elements que tots els autors consideren semimetalls són sis: bor (B), silici (Si), germani (Ge), arsènic (As), antimoni (Sb), tel·luri (Te). Segons diferents criteris algunes fonts també inclouen alguns dels següents: bismut (Bi),[2] poloni (Po) i àstat (At).[3][4]
Malgrat la seva aparença metàl·lica, la diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors elèctrics.[5] En la taula periòdica se situen en diagonal des de la part superior esquerra (grup 13) a la inferior dreta en el bloc p, fent de frontera entre els metalls i no-metalls.
Des de mitjans del segle xx els han anomenat «metal·loides» («metall» més la terminació -oide, que ve del grec εἶδος, eîdos, 'forma', 'aparença'),[6] però és una denominació ambigua perquè abans es denominava amb aquest terme als no-metalls.[7][8] La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) el 1971 desaconsellà el seu ús i substituir-lo pel terme «semimetalls»,[9] amb el prefix llatí semi-, que significa 'no completament, quasi'.[10]