Modes d'articulació |
Flux d'aire |
---|
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.[1] Es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un diftong. És un so similar a una vocal però que no forma el nucli d'una síl·laba o mora, de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi IPA les semivocals es representen amb el símbol [ ̯ ] afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar. El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en català, es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.[2]