.jpg)
El Senyor de les Illes (en gaèlic escocès, Triath nan Èileann o Rìgh Innse Gall) és actualment un títol nobiliari escocès amb arrels històriques que s’endinsen més enllà del Regne d’Escòcia. Va sorgir d’un seguit de governants vikings i gaèlics de la costa oest i les illes d'Escòcia durant l'edat mitjana, que brandava el seu poder sobre el mar amb flotes de galeres. Encara que de vegades eren vassalls nominals del Rei de Noruega, del Gran Rei d'Irlanda o del Rei d’Escòcia, els cabdills de les Illes es van mantenir funcionalment independents durant molts segles. Els seus territoris incloïen les Illes Hèbrides, Skye i Ross (des de 1438), Knoydart, Ardnamurchan i la península de Kintyre. En el seu moment de màxima esplendor eren els grans propietaris i els senyors més poderosos de la Gran Bretanya i les seves illes, excepte Irlanda, després dels reis d’Anglaterra i Escòcia.
La fi del senyoriu es va produir el 1493 quan Joan II MacDonald (o Joan d’Islay, Earl de Ross) va perdre els seus títols i van ser traspassats a Jaume IV d’Escòcia. A partir d’aquell moment, el fill gran del monarca regnant escocès (i posteriorment, britànic) rep el títol de Senyor de les Illes, encara que el títol per si mateix es va extingir al segle xv. Actualment, Carles, Príncep de Gal·les, és anomenat Senyor de les Illes, com a títol escocès subsidiari al de duc de Rothesay. L’única illa que encara resta en posició directa per als descendents dels Senyors de les Illes és la petita illa de Cara, prop de Kintyre, que és propietat dels MacDonalds de Largie, una petita reminiscència del que va ser una gran herència familiar.